La deriva de la política danesa, cada vegada més ancorada a la dreta ideològica, no tan sols es va fer palesa en la successió de propostes per prohibir la proliferació de minarets, o la progressiva permissivitat política en l’estigmatització i degradació dels immigrants, sinó també en la inaudita detenció preventiva de 1.000 activistes durant la cimera contra el canvi climàtic celebrada a Copenhaguen al final del 2009.
Davant el desgast de destacats membres del Govern, i per fer front a la caiguda en les expectatives de vot del seu partit, Lars Lokke Rasmussen va anunciar, al febrer, una remodelació governamental que incloïa 15 alts càrrecs. Amb la nova composició Rasmussen va poder posar en marxa reformes que considerava urgents, entre les quals hi havia la d’atacar el cèlebre ajut danès al desenvolupament, que quedaria reduït al 0,76% del PIB en tres anys. A mitjan juny, va presentar un paquet de mesures d’austeritat que havien de comportar retallades substantives en polítiques socials dirigides a aturats, famílies nombroses i integració d’immigrants. Al final d’octubre, Rasmussen va donar a conèixer els detalls d’una nova “política de valors” que, entre altres mesures, havia de comportar la demolició parcial de barris habitats per immigrants, sota la bandera de la lluita contra el crim i la defensa dels valors nacionals.