Geòrgia es recupera lentament i durament de les conseqüències del conflicte de l'agost del 2008 amb Rússia. Els romanents bèl·lics encara van ser visibles: els refugiats van tornant lentament als seus llocs d'origen, sempre que les milícies abkhazes o ossetes ho permeten, cosa que fan amb dificultat, i les destrosses són reparades a tots dos bàndols enmig d'un fort aparell propagandístic sobre la barbàrie dels oponents. A Ossètia del Sud i a Abkhàzia, soldats russos i milícies locals van continuar detenint ciutadans georgians, segons van denunciar organitzacions internacionals de drets humans.
Saakaixvili, el president georgià a qui cada cop més observadors (incloent-hi la Unió Europea) atribueixen la responsabilitat dels primers trets, va viure hores baixes en la seva popularitat. A Tbilisi es van succeir les manifestacions de desaprovació sobre la manera en què el govern va dur el conflicte i, en general, sobre com gestiona el país.
A l'exterior, els aliats occidentals cada cop són més reticents a restablir lligams amb un règim que els ha posat en un seriós compromís. En la situació actual, malgrat l'intent forçat de Saakaixvili, tant la reincorporació de les regions secessionistes com l'ingrés de Geòrgia a les organitzacions occidentals com la UE o l'OTAN semblen més llunyanes que mai. En canvi, a l'agost del 2009 es va fer efectiva la retirada de Geòrgia de la Comunitat d'Estats Independents (CEI), liderada per Rússia.