Entre el gener i l’abril, milers de persones es van manifestar per reclamar la dimissió del president Alí Abd Al·là Sàlih, en el poder en els darrers trenta-dos anys. Les manifestacions, responent a una crida de l’oposició, es van iniciar al gener. El 2 de febrer, Sàlih va decidir mesures socials i econòmiques, com l’augment dels salaris, amb la finalitat de calmar una població castigada per un atur crònic i una pobresa endèmica, i va anunciar que renunciava a romandre un nou mandat en el càrrec i que es convocarien eleccions legislatives per al final d’abril. L’oposició va reprendre el diàleg amb el poder, però les manifestacions van continuar, tot i que van ser reprimides violentament per la policia i els partidaris del partit al poder, el Congrés Popular General (CGP) de Sàlih, i van fer més d’una cinquantena de morts. Al final de febrer, l’oposició va aturar el diàleg amb el Govern i es va sumar als manifestants. La revolta es va estendre al nord del país, sobretot a Aden. El 10 de març, Sàlih va anunciar l’organització d’un referèndum sobre una nova constitució que consagraria un règim parlamentari. No obstant això, el moviment de protesta no va cessar d’estendre’s i les tribus, pilars del règim, van començar a bascular cap a l’oposició. El 18 de març, partidaris del règim van assassinar cinquanta-dos manifestants a Sanà. El 20 de març, Sàlih va cessar el govern, mentre les dimissions es van multiplicar al si de l’exèrcit, a les ambaixades i entre els diputats del partit al poder. El Parlament va votar l’estat d’emergència el 23 d’abril, però les manifestacions i els enfrontaments mortals amb la policia van continuar a diferents ciutats. El Consell de Cooperació del Golf, format per l’Aràbia Saudita, Kuwait, Bahrain, els Emirats Àrabs Units, Qatar i Oman, va intentar una mediació, proposant un pla per a fer finalitzar la crisi, incloent-hi la sortida del poder de Sàlih. Acceptat en un principi, finalment Sàlih el va rebutjar.
Entre el maig i el juliol, el moviment popular de protesta va semblar encaminar-se cap a la guerra civil. Després de quatre mesos de revolta popular reprimida a sang pel règim de Sàlih, es van iniciar els enfrontaments al final de maig entre les forces fidels a Sàlih i els partidaris del xeic Al-Ahmar –poderós cap de la tribu dels Hached i aliat de l’oposició– i extremistes armats. Es van produir alguns combats de carrer a Sanà, la capital, així com a Zinjibar, al sud del país, que van fer un centenar de morts. Paral·lelament, el desmantellament per la força d’un campament d’opositors a Taez va provocar més de cinquanta morts. El 3 de juny, Sàlih i altres alts càrrecs governamentals van resultar ferits en el bombardeig del palau presidencial. Sàlih va ser traslladat a un hospital militar saudita a Al-Riyad, cosa que va obrir el debat sobre la seva successió. El vicepresident Abderabu Mansur Hadi va negociar una treva amb el xeic Al-Ahmar, mentre que van protestar contra el retorn de Sàlih i el front opositor va prendre el control quasi total de la ciutat de Sàlih, i va fer una crida a la formació d’un consell presidencial provisional per a dirigir el país. El 16 de juliol, els manifestants contraris a Sàlih van crear un consell de transició constituït per personalitats de l’oposició i encarregat d’obligar el cap d’estat a renunciar a les seves funcions.
Al final de setembre, però, el president Sàlih va tornar al país, després de curar-se de les ferides patides en l’atac contra la seva residència. La repressió violenta de les manifestacions i els combats entre les forces governamentals i dissidents van ocasionar desenes de morts. El vicepresident interí Abderabu Mansur Hadi, va decretar un alto el foc. Mansur Hadi tenia poders per a negociar amb l’oposició parlamentària un mecanisme i un calendari d’aplicació del pla de sortida de la crisi elaborat per les monarquies del Golf, en coordinació amb els Estats Units i la Unió Europea. Tot i que la crisi es va reobrir a l’octubre, finalment Sàlih va renunciar el seu càrrec al novembre. Hadi va acceptar dirigir un procés de transició de dos anys per a modificar la constitució i celebrar eleccions legislatives. Les eleccions presidencials es preveuen per al febrer del 2012.