Les tensions al país pels efectes dels conflictes regionals es van incrementar al llarg de l’any. Al camp de refugiats palestí d’Ayn al-Hulwa, al sud del país, van tenir lloc diversos enfrontaments entre partidaris de la branca principal de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina, Al-Fatah, i islamistes que donen suport a Al-Qaida i l’Estat Islàmic que van provocar diverses víctimes mortals, fins que el lideratge palestí al Líban va anunciar un pla per a dissoldre el grup comandat per l’islamista salafista Bilal Badr. Els 12 camps de refugiats palestins al Líban allotgen 450.000 persones, aproximadament. La lluita contra els gihadistes també es va manifestar al juliol, quan forces de Hezbol·là i de l’exèrcit sirià van llançar una operació militar per a expulsar alguns d’aquests grups de l’àrea d’Arsal, al costat de la frontera amb Síria.
D’altra banda, al març, el Govern va nomenar Joseph Aun nou cap militar, per reemplaçar el general Jean Qahwaji; Tony Saliba, cap del Servei de Seguretat de l’Estat, i Sadullah Hamad, secretari general del Consell de Defensa. No obstant això, lluny de normalitzar-se, la vida política del país va entrar en crisi. Al març, milers de persones es van manifestar a Beirut per protestar contra l’aprovació del pla d’impostos del primer ministre, Saad al-Harirí, amb els quals pretenia incrementar la paga dels treballadors del sector públic. A més, a mitjan abril, el president, Michel Aun, va anunciar la suspensió de totes les activitats parlamentàries durant un mes per a forçar el legislatiu a estendre el seu mandat per tercera vegada. Finalment, al juny, el Parlament va aprovar una nova llei electoral que obre la porta a noves eleccions al maig del 2018. La nova llei preveu un sistema de representació proporcional i modifica els districtes electorals. Va esclatar una altra crisi, però, quan, a principi de novembre, el primer ministre, Al-Harirí, va dimitir. En una declaració feta des de l’Aràbia Saudita, Al-Harirí va responsabilitzar l’Iran i Hezbol·là del clima polític que es viu al país i va afirmar témer per la seva vida.