La Xina es va comprometre a construir el corredor econòmic que unirà la regió xinesa de Xinjiang amb l’estratègic port de Gwadar, Pakistan (reunió de treball del grup del Corredor Econòmic Xina-Pakistan, 21 de setembre de 2017)
Després d’anys de ser un soci privilegiat dels EUA en la lluita contra el terrorisme i base de la seva campanya a l’Afganistan, la relació bilateral entre tots dos països es va anar refredant. De fet, a l’agost, Donald Trump va subratllar el distanciament entre els dos socis, tot acusant el Pakistan de ser un refugi de terroristes, i alhora va congelar les ajudes militars i va proposar a l’Índia tenir un paper més rellevant a l’Afganistan. Per això, el Pakistan busca ara un encaix nou enmig de dos poderosos veïns, l’Índia, amb la qual manté una relació fratricida, i la Xina, que veu en el Pakistan un camí d’accés a l’oceà Índic. En aquest sentit, Pequín es va comprometre a la construcció del corredor econòmic que unirà la regió de Xinjiang (Xina) amb l’estratègic port de Gwadar (Pakistan).
El mes d’agost, la notícia més important en política interior va ser la dimissió forçada del primer ministre Nawaz Sharif, acusat de corrupció arran de la publicació dels anomenats Papers de Panamà, que referien fons irregulars de la seva família dipositats en paradisos fiscals. El seu partit va nomenar Shahid Khaqan Abbasi com a successor interí seu, en espera que el germà petit de Sharif, Shahbaz, pogués concórrer a les eleccions i prendre el relleu de la nissaga política. Malgrat que el tràmit es va preveure breu, diversos obstacles familiars i polítics el van mantenir a la recambra fins al mes de novembre, quan el partit va presentar oficialment la candidatura de Shahbaz Sharif a les eleccions del 2018, sempre que el seu germà segueixi inhabilitat.
En aquest context, la debilitat del Govern es va deixar sentir, en especial, davant de les reclamacions dels islamistes radicals, que van aconseguir l’alliberament, al novembre, del clergue Hafiz Saeed, líder del Jamaat-ud-Dawa i considerat el cervell dels atemptats de Bombai del 2008. També al novembre, centenars de persones van respondre a la crida del partit islamista Tehreek-e-Labbaik Pakistan i van paralitzar la capital, Islamabad, com a protesta pel presumpte relaxament de la Llei contra la blasfèmia, que després de diversos enfrontaments amb la policia (amb sis morts i centenars de ferits) van aconseguir la dimissió del ministre de Justícia.
A l’agost, va concloure la investigació de l’assassinat de la primera ministra Benazir Buttho, que va servir per a declarar fugitiu l’antic home fort del país, Pervaiz Musharraf, presumptament vinculat a la mort de Buttho i que va mantenir-se exiliat a Dubai. El tribunal va tancar el cas, amb algunes condemnes per negligència, però sense assenyalar culpables per l’assassinat.
També a l’agost, un altre candidat a primer ministre, el populista Imran Khan, va reclamar un distanciament dels EUA, que implicaria renunciar a les ajudes per a assolir autonomia, i progressivament una veritable democràcia més autònoma de l’estament militar.
El terrorisme va seguir actiu al país, i al febrer es va registrar un atemptat greu a Karatxi contra una mesquita sufí, que va ser reivindicat per l’organització Estat Islàmic i que va costar la vida a 90 persones. De resultes de l’atac, es va clausurar la frontera amb l’Afganistan. Al juny, uns nous atemptats a Quetta i Parachinar van deixar de nou 90 víctimes mortals.