En un intent de superar la crisi institucional, el president, Joseph Kabila, va convocar al final de novembre un "diàleg nacional inclusiu", una proposta rebutjada de manera contundent per les dues coalicions opositores: la Dinàmica de l'Oposició congolesa i l'anomenat G7, és a dir, els set dirigents que havien estat expulsats de l'Aliança per la Majoria Presidencial, la coalició que donava suport a Kabila, per haver signat una carta en què demanaven al president que respectés la Constitució i en què l'acusaven de maniobrar per mantenir-se en el poder. La principal formació opositora, la Unió per la Democràcia i el Progrés Social (UDPS), encapçalada per Étienne Tshisekedi, no va ser tan taxativa, però també la va rebutjar si no es feia sota la supervisió de la comunitat internacional. En la reunió, Kabila --que, segons la Constitució, no pot aspirar a un tercer mandat-- havia de fixar un calendari electoral amb una consulta general prevista per al novembre del 2016. D'altra banda, l'oposició també va denunciar que Kabila pretén modificar la Constitució per a, d'aquesta manera, poder-se presentar a la reelecció, una mesura que també van criticar els bisbes catòlics.
A l'est, van continuar els combats de l'exèrcit i els soldats de la missió de les Nacions Unides (MONUSCO) contra les Forces Democràtiques Aliades (ADF), un grup ugandès implantat a la zona de Beni, a la província de Kivu Nord. L'ofensiva, de nom Sokola ('neteja' en llengua lingala), va començar el 2014 amb l'objectiu de forçar la rendició del grup, acusat de cometre violacions massives dels drets humans.
La baixada del preu dels minerals en els mercats mundials va afectar l'economia, que va créixer el 7% en lloc del 8% previst. La República Democràtica del Congo és el primer productor mundial de cobalt i un dels més importants de coure.