Per primera vegada, els tribunals de justícia de Sèrbia van jutjar ciutadans serbis pels crims comesos a Srebrenica durant la guerra dels Balcans. Al mes de desembre va començar el judici contra vuit expolicies per l’assassinat de centenars de persones en un magatzem a la ciutat de Kravica, prop de Srebrenica. Aquest judici va generar fortes tensions socials dins del país, on encara hi ha un percentatge important de població que no només no condemna els crims que van succeir durant la guerra dels Balcans, sinó que considera molts exmilitars que han estat jutjats per diferents tribunals internacionals com herois nacionals.
En l’àmbit polític, al mes d’abril els serbis van ser convocats a unes eleccions anticipades, en què va tornar a guanyar el candidat del Partit Progressista Serbi (SNS) i primer ministre, Aleksandar Vučić. La victòria de Vučić va ser incontestable, amb més del 48% dels vots emesos i 131 diputats dels 250 possibles. La decisió d’anticipar les eleccions la va prendre el mateix Vučić per a poder iniciar amb més garanties una agenda reformista amb l’objectiu que Sèrbia pugui ingressar dins la Unió Europea el 2020.
Els que fins en aquell moment eren socis de govern, els socialistes (SPS), van obtenir la segona posició, amb prop d’un 12% dels vots. Seguint la tònica general electoral europea d’aquest 2016, una força ultranacionalista va entrar al Parlament, en aquest cas, el Partit Radical Serbi (SRS), el qual va obtenir un 8% dels vots i es va convertir en la tercera força. L’SRS havia deixat de tenir diputats al Parlament l’any 2012.
Al mes de març, l’actual líder de l’SRS, Vojislav Šešelj, va ser absolt pel Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia de nou càrrecs de crims contra la humanitat durant la guerra dels Balcans, en una polèmica resolució que va ser recorreguda en contra pel fiscal en cap del Tribunal Penal, Serge Brammertz. Šešelj va ser vicepresident serbi sota el mandat de Milošević i se’l considera responsable intel·lectual del seu govern i de la neteja ètnica en nom de la Gran Sèrbia que es va estendre pels Balcans els anys noranta. La sentència va reconèixer que no s’ha pogut demostrar que els seus discursos tinguessin relació directa amb els delictes que es van cometre durant aquells anys.
El procés d’adhesió de Sèrbia a la Unió Europea va seguir avançant. Per a prosseguir amb la seva candidatura, el Govern de Vučić es va mantenir compromès amb la seva agenda de reformes polítiques i econòmiques, i va proposar noves privatitzacions, noves lleis per a continuar el procés de reforma del sistema judicial i fiscal, la despolitització i professionalització de l’Administració pública i nous plans de lluita contra la corrupció. Al mes de novembre la Comissió Europea va emetre el seu informe anual, en què va exposar els avenços i les dificultats del Govern serbi a l’hora de complir les recomanacions proposades des de la Comissió. Va fer menció especial a la necessitat de millorar la protecció de les minories al país, i això inclou la població gitana, LGTB o altres grups vulnerables. Un altre capítol a part és el marc de relacions entre Kosovo i Sèrbia, en el qual la UE va demanar més passos per al restabliment definitiu de relacions.