L’actualitat política sèrbia va estar marcada per la celebració d’eleccions presidencials el mes d’abril, en les quals el primer ministre conservador Aleksandar Vucˇić va guanyar a la primera volta, amb el 55% dels vots emesos, sense necessitat d’anar a una segona volta.
Vucˇić s’ha marcat l’objectiu d’aprofundir en el procés d’adhesió de Sèrbia dins la Unió Europea i va anunciar que espera entrar-hi d’aquí a tres anys. Aquest optimisme va contrastar amb l’afirmació del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que Sèrbia podria entrar a la UE a partir del 2025. Igualment, la inestabilitat de la regió i la negativa a reconèixer la independència de Kosovo juguen en contra de Sèrbia. En l’intent d’emetre senyals positius cap a Brussel·les, Vucˇić va nomenar primera ministra Ana Brnabić –la primera dona a ocupar el càrrec–, europeista convençuda i que es declara obertament homosexual, fet que per a molts analistes va ser un senyal inequívoc de la nova presidència de trencar amb la barrera de gènere i d’identitat sexual en un país de clara tendència conservadora.
Malgrat tot, el procés d’adhesió de Sèrbia a la Unió Europea va continuar el seu propi ritme. El mes de novembre, la Comissió Europea va emetre l’informe anual, en què va exposar els avenços i les dificultats del Govern serbi per complir les recomanacions proposades des de la CE. D’altra banda, va merèixer especial atenció la implementació de reformes polítiques i econòmiques, sobretot pel que fa al sistema judicial i fiscal, i també en la despolitització de l’Administració pública. El Govern serbi va anunciar la necessitat de reformar la Constitució, especialment els articles que fan referència a la justícia, seguint les recomanacions de la Comissió de Venècia per a garantir la independència i la rendició de comptes de la magistratura. La CE va refermar la necessitat d’incrementar els esforços per combatre el crim organitzat, la lluita contra el tràfic de persones i el control de drogues, i per reforçar el control fronterer. També es van iniciar converses sobre dos nous capítols, un dels quals implica l’alineament de les relacions comercials sèrbies amb les de la UE. Amb aquesta obertura, ja són 12 els capítols oberts, dels 35 que la UE ha exigit tancar abans de l’admissió definitiva de Sèrbia al club europeu.
En clau internacional, Txèquia va signar un acord de col·laboració tècnica amb l’OTAN, iniciada els darrers anys. Cal recordar que Sèrbia, aliada tradicional de Rússia, amb la qual manté un marc de cooperació militar i econòmica, va decidir l’any 2007 defensar el principi de no-alineament militar.
Igualment, les relacions amb Kosovo van marcar bona part de l’agenda política a Sèrbia. El procés de diàleg de normalització de les relacions entre tots dos països es va veure alterat arran de la petició del Govern kosovar de sol·licitar al Consell d’Europa ser admès com a membre de ple dret d’aquest organisme internacional, fet que va provocar importants tensions diplomàtiques. El ministre d’Afers Estrangers de Sèrbia, Ivica Dacˇić, va demanar al Consell d’Europa que rebutgés aquesta candidatura, ja que 13 dels seus membre no reconeixen la independència de Kosovo i afectaria de ple la política de neutralitat del Consell.