Fer créixer l’economia i oblidar el desenllaç del conflicte armat va ser l’objectiu del Govern del president Mahinda Rajapaksa, el qual manté la seva deriva autoritària des de l’ofensiva final contra la guerrilla tàmil, el 2009, que va causar centenars de milers de desplaçats i més de 40.000 morts segons l’ONU –una xifra que el Govern estableix en menys de 10.000–. Al juliol, el Comissionat pels Drets Humans de l’ONU va reclamar la implicació de l’executiu en una investigació formal dels fets i també va reclamar actuacions concretes per a contenir els elements radicals de la comunitat singalesa, que aprofiten el final del conflicte per a imposar la supremacia de la comunitat budista sobre les minories religioses, en especial la musulmana, que al juny va patir quatre atacs mortals. En relació amb aquests grups xenòfobs, cal recordar que personatges propers al Govern (entre els quals hi ha el germà de Rajapaksa) els van donar suport públic. D’altra banda, es va mantenir la persecució de periodistes i activistes de drets humans sota l’empara de la Llei de prevenció del terrorisme. Així, al març, Amnistia Internacional va denunciar la detenció sense càrrecs del periodista Ruki Fernando i del sacerdot catòlic Praveen Mahesan.
Malgrat tot, l’economia va seguir un camí positiu gràcies al turisme i a les inversions xineses, valorades en quatre mil milions d’euros.