El canvi climàtic va seguir estant al centre de l’agenda internacional del país, com va demostrar la participació activa del primer ministre Enele Sopoaga a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP 23, celebrada a Bonn, on va recordar als assistents que, si es mantenia la tendència actual, el seu país serà inhabitable el 2050. Al juny, en resposta a la retirada dels EUA de l’Acord de París contra el canvi climàtic, Tuvalu va trencar relacions amb Washington, mentre que, al novembre, es va posicionar a l’ONU en favor d’una cobertura legal internacional específica per als refugiats climàtics.
A l’octubre, Tsai Ing-wen, primera ministra de Taiwan, país aliat de Tuvalu, va visitar el país, per oferir nous paquets d’ajudes a l’educació, la salut i l’agricultura.
Al juny, el president Enele Sopoaga va fer una crida a la reforma del Model de Contractació Reconeguda Estacional, que fixa les quotes de treballadors admesos a Nova Zelanda amb vista a fomentar una relació més paritària.
Davant del futur ombrívol per l’augment del nivell del mar, el Govern ha vist en el turisme una font potencial de recursos a explotar per sufragar l’adaptació al canvi climàtic. Amb la combinació d’ambdues qüestions, el Govern va promoure la idea del “turisme climàtic”, en què els visitants se sensibilitzen amb la situació a les illes i, en general, al conjunt del Pacífic oceànic.