Vida i obra
Fill del banquer Francesc Monsalvatje i Fossas i pare del músic Xavier Montsalvatge i Bassols. El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de L’Enderroch, Lletres, Cultura i Ploma i Llapis. També col·laborà a Joventut, Lo Geronés, El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa, entre d’altres. Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea.
Escriptor modernista, publicà el recull de proses i narracions decadentistes Ombres (1906), a més del volum Terra de gestes i de beutat: Girona (1917) —escrit en col·laboració amb Joaquim Pla i Cargol—, i la narració L’anell triangular de la Deessa (1920). Pòstumament s’edità Proses del viure a Solius (1922), obra que marca un canvi d’orientació estètica en què es percep la influència de Francis Jammes. En pintura, conreà el paisatge.
El 1917 fou elegit regidor per la Lliga Regionalista a l’Ajuntament de Girona.
Bibliografia
- Cuéllar i Bassols, A. (1990): “Xavier Monsalvatje, un olotí apassionat per Girona”. Revista de Girona, 139, p. 52-57.
- Fulcarà i Torroella, M.D. (1976): Girona i el Modernisme. Girona, Institut d’Estudis Gironins, p. 112-119
- Rahola, C. (1934): Xavier Montsalvatge. Assaig per a una biografia sentimental. Girona, Gràfiques Darius Rahola