Obra en forma de diàleg, és dividida en quatre parts. En la primera, l’autor que era empresonat al Castell Nou de Barcelona, acusat de trair i d’haver causat la mort sobtada del rei Joan I —sense que pogués fer confessió ni rebre els auxilis necessaris com a cristià—, explica que se li aparegueren en somnis el rei Joan I acompanyat de dos personatges, ocells i gossos de caça. L’autor, antic secretari del monarca, li prega que li expliqui què és l’esperit i que li demostri la immortalitat, en la qual Metge diu no creure. El rei li replica amb una demostració racional de l’existència de l’ànima humana i de la seva immortalitat i acaba convencent-lo d’aquestes veritats.
Al llibre segon, l’autor pregunta a Joan I quina ha estat la causa de la seva mort, on es troba actualment, per què se li ha aparegut i quins són els dos homes que l’acompanyen. Joan I respon que és al purgatori i en camí cert d’assolir la glòria, que fou salvat per la Mare de Déu, ja que ell sempre cregué en la seva concepció immaculada, mentre parlen també del Cisma d’Occident; que se li apareix a l’autor per exculpar-lo de la seva mort i evitar la seva condemna, i que l’acompanyen els personatges mitològics Orfeu (músic) i Tirèsies (endeví).
Al llibre tercer s’aclareix que Orfeu i Tirèsies acompanyen Joan I per tal que aquest expiï la seva desmesurada afecció a la música i a l’astrologia; el primer hi narra els seus amors amb Eurídice i blasma Metge perquè estima una dona que no és la seva muller, i el segon pronuncia una violenta diatriba contra el sexe femení, en un atac a les idees de Metge, que tracta de bastir una ètica en la qual càpiga la consecució del plaer, i en la construcció de la qual les dones i el seu amor ocupen un lloc preferent, ja que el personifiquen.
En el llibre quart Bernat Metge pren la paraula i refuta tots els arguments misògins de Tirèsies, fa un elogi de les dones en el qual esmenta les més famoses de l’antiguitat i les més recents reines catalanes —entre elles l’actual reina Maria de Luna—, i l’obra acaba amb una enginyosa i original diatriba contra els homes, d’un gran interès des del punt de vista del vestuari i dels costums.
Obra escrita amb intenció política i de defensa pròpia i del grup de consellers reials, al qual pertanyia l’escriptor, que havien estat acusats. Els elogis al rei Martí i a la seva muller Maria de Luna responen a aquesta actitud d’autodefensa i de reivindicació. L’autor vol palesar la seva ortodòxia, posar de manifest que l’ànima de Joan I no és damnada i defensar l’actitud reial davant el Cisma d’Occident.
Amb aquesta obra, escrita en forma de diàleg a l’estil ciceronià, l’autor mostra el seu gran coneixement d’autors clàssics i humanistes —Virgili, Petrarca— i del Boccaccio del Corbaccio i, com sol succeir amb els clàssics, combina perfectament el comentari d’esdeveniments contemporanis amb l’exposició dels grans problemes filosòfics i morals que afecten la humanitat. En aquest sentit, el paral·lelisme amb la Divina Comèdia del Dant és evident. Per l’estil, l’estructura, el nombre de les fonts clàssiques emprades i l’actitud de l’autor envers la vida, aquesta obra ha estat considerada com la primera manifestació de la prosa humanística a la Península.
Això, juntament amb una prosa d’alta i nobilíssima qualitat, fa de l’obra una de les més belles i intel·ligents manifestacions de la prosa catalana de tots els temps.
Bibliografia
- Badia, L. (ed) (1999): Metge, Bernat: Lo Somni. Barcelona, Quaderns Crema.
- Cingolani, S.M. (2002): El Somni d’una cultura : “Lo Somni” de Bernat Metge. Barcelona, Quaderns Crema.
- Cingolani, S.M. (ed) (2006): Metge, Bernat: Lo Somni. Barcelona, Barcino.
- Riquer, M. de (1959): Metge, Bernat: Obras de Bernat Metge. Barcelona, Universitat de Barcelona.