Vida i obra
Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, escrivà, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí. En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera de funcionari reial i home de lletres: el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina —enregistrava lletres i documents expedits per la reina i li escrivia també algunes missives—. En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I, al qual, així com a la seva muller Violant de Bar, estigué vinculat durant molts d’anys, i a la cancelleria del qual exercí de funcionari en el càrrec d’escrivà (1387-95). En aquesta etapa jovenívola escriví el poema al·legòric Llibre de Fortuna e Prudència (datat el 1381) i, sens dubte, el Sermó humorístic i paròdic, i feu també la traducció del llibre segon del poema llatí De vetula, considerat, aleshores, obra autèntica d’Ovidi. El 1379 es casà amb Eulàlia Vivó, filla d’un notari barceloní.
Joan I, el primogènit del rei, es casà a Perpinyà amb Violant de Bar, la qual tingué una gran influència en la introducció dels costums francesos a Catalunya i, concretament, en els del literat Bernat Metge. A partir d’aquest moment, començà a redactar la seva obra literària, que sempre estigué condicionada per les circumstàncies polítiques i socials del moment.
Durant els primers anys del seu regnat, Joan I rebé greus denúncies i acusacions Joan I fou processat (1388), bé que això no impliqués, aleshores, empresonament.
En iniciar-se el regnat de Joan I, les denúncies i acusacions contra Metge es feren tan greus que l’obligaren a cercar valedors i amics per tal de defensar-se’n. Tot i això, fou processat (1388), bé que això no impliqués, aleshores, empresonament. En aquest context, Metge feu la traducció del Valter e Griselda, que adreçà, amb una lletra, a Isabel de Guimerà, dama que, de soltera, havia conegut a la cort de la reina Elionor. El 1390 ascendí a la categoria de secretari reial i es convertí en un dels homes de confiança de Joan I —se’l troba signant els documents del rei i de la reina Violant—, gràcies a la protecció del qual reuní una considerable fortuna, amb què comprà una casa al carrer de la Corretgeria, avui del Veguer, de Barcelona.
Morta la primera muller, contragué segones noces, el mateix 1390, amb Eulàlia Formós, filla d’un alt funcionari de la cort, la qual li donà un fill i tres filles. Del febrer a l’abril del 1395 fou enviat pel rei a la cort pontifícia d’Avinyó amb una missió diplomàtica, gestió que li permeté de conèixer personalment l’escriptor aragonès Juan Fernández de Heredia i ampliar la seva coneixença de les obres de Petrarca, en especial de Secretum.
En tornar a Barcelona, la ciutat era colpida per la pesta, fet que l’induí a redactar una obra literària d’una gran ambició, que inicià amb el títol d’Apologia —que alguns investigadors consideren un començament truncat del que serà Lo somni, pel tipus de narració i pel seu estil tan original—, però que hagué d’interrompre perquè la cort, fugint de l’epidèmia, es traslladà a Mallorca. A la fi de l’any, la cort de Joan I es mogué entre el Rosselló i l’Empordà, evitant les grans ciutats, que es mostraven més i més adverses a la política dels consellers de Joan I, entre ells, Bernat Metge, que reberen fortes acusacions relacionades amb la mala gestió dels fons econòmics.
Els consells de les ciutats, principalment els de Barcelona i València, denunciaren la corrupció i les dilapidacions del consell reial i la negativa sistemàtica a celebrar corts dels regnes, i exhibiren proves que els implicaven —entre ells a Bernat Metge— en una conjura per a deposar Joan I. Aquest no solament desoí les denúncies, que considerà calumnioses, sinó que ordenà una investigació sobre els seus autors. Bernat fou encarregat d’aquesta missió a Barcelona, on terroritzà els consellers de la ciutat, els quals fins i tot amenaçà amb el turment.
El 18 de maig de 1396, Joan I s’adonà que les denúncies de les ciutats eren fonamentades i que era cert que el seu consell reial l’havia traït, i l’endemà morí d’una manera sobtada a Foixà, mort que fou atribuïda a una caiguda de cavall en una cacera.
En fer-se càrrec dels regnes des de Barcelona, i amb l’eficaç ajuda dels consellers, la reina, Maria de Luna, esposa de Martí I —que era a Sicília—, inicià un procés amb el qual s’aconseguí l’empresonament immediat dels consellers reials, curials i domèstics de Joan I, entre ells Bernat Metge, que fou encarcerat al Castell Nou, a Barcelona del 1396 al 1397. En el procés contra aquest grup (procés del Consell de Joan I), una de les acusacions més greus fou la de considerar-los culpables de la sobtada mort de Joan I, que havia finat sense confessió i sense els auxilis necessaris al cristià. Aquesta greu acusació mogué Metge a defensar-se i transformà el primer esbós de l’Apologia en el llibre que fou la seva obra mestra, Lo somni, considerada com una de les obres cabdals i més influents de la literatura catalana medieval.
Lo somni fou redactat, ja en llibertat, al començament del 1399. L’obra tingué l’eficàcia pretesa: Martí I, contra el qual, segons el procés, havia dit coses molt greus, li’n demanà un exemplar i el cridà al seu costat a la cancelleria, on, des del 1405 fins a la mort del nou rei, el 1410, tornà a tenir el càrrec de secretari. Molts dels processats recuperaren també llurs altes posicions i, amb l’experiència del 1396, serviren Martí I amb una prudent discreció.
A partir de llavors, Bernat Metge fruí de la confiança del monarca i potser tingué alguna intervenció important en el plet successori que es plantejà els últims mesos de la seva vida. Durant l’interregne, Jaume d’Urgell feu gestions per atreure-se’l a la seva causa i Ferran d’Antequera el mantingué allunyat de la seva cancelleria.
Gran escriptor, un dels millors prosistes catalans, apareix com un funcionari ambiciós i poc escrupolós, de caràcter cínic i sarcàstic, aspectes del seu tarannà que no es preocupà de dissimular en la seva obra literària, que tradueix una fina intel·ligència, una sornegueria molt barcelonina i una mentalitat potser massa moderna per al temps que visqué.
Del to moralitzant del Llibre de Fortuna e Prudència al domini de les tècniques humanístiques de Lo somni hi ha una evolució molt simptomàtica del qui ha estat considerat l’introductor de l’humanisme literari a la Península, com apuntaren Martí de Riquer i Antoni Comas. Darrerament hi ha hagut un revisionisme per alguns acadèmics com Lola Badia i Francisco Rico, que dubten de l’existència d’un veritable “humanisme català”, fórmula que, segons ells, hauria de ser substituïda per una “tardor medieval”.
Bibliografia
- Història de la literatura catalana, vol. II, Ariel, Barcelona 1964, p. 357-432.
- Badia, L.: De Bernat Metge a Joan Roís de Corella. Estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana, Quaderns Crema, Barcelona 1988.
- Badia, L. i Soler, A.: Intel·lectuals i escriptors a la baixa edat mitjana, Barcelona, Curial / PAM, 1994, p. 95-128.
- Cingolani, S.M.: “Lo Somni de Bernat Metge: prolegòmens a una nova edició”. L&L, 10, 1999.
- Cingolani, S.M.: El Somni d’una cultura : “Lo Somni” de Bernat Metge, Barcelona, 2002, Quaderns Crema.
- Riquer, M. de: Obres de Bernat Metge, UB, 1959.
- Vilanova, A.: “La génesis de Lo somni de Bernatge Metge”. BRABLB, XXVII, 1957-1958, p. 123-156.