Situació
Aspecte de les dues roques on hi havia la porta per la qual s’accedia a l’interior del castell.
ECSA - J. Bolòs
El castell era al cim del turó on hi ha edificat el poble. Té una bona panoràmica sobre el sector central de la comarca del Matarranya.
Mapa: 30-19 (495). Situació: 31TBF538354.
Podem anar al poble de Freixneda des de Vall-de-roures o des de Calaceit, passant per la Torre del Comte. Pels carrers de la població podem pujar fins a l’església i fins a les restes de la fortificació. (JBM)
Història
El terme de la Freixneda fou conquerit pels volts de 1157-60 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, i formà part del terme de la Pena d’Asnarlagaia; uns anys més tard, el lloc fou donat a l’orde de Calatrava. (JME)
Castell
L’antic castell de Freixneda era situat al cim allargat del tossal que hi ha sobre el poble. Actualment, les restes que se’n conserven són escasses, però prou il·lustratives de les característiques de la fortificació medieval.
El planell que hi ha al cim del turó té una llargada d’uns 40 m, de NE a SW; la seva amplada màxima és d’uns 17 m. Els elements més interessants són les restes molt malmeses de murs que veiem en bona part del perímetre del planell, que és acabat amb un espadat. En veiem sobretot al sector septentrional, tot i que són molt desfetes. A l’extrem sud, també hi ha indicis d’haver-hi hagut una construcció amb les parets situades arran del cingle; les pedres que formaven aquest mur sembla que eren més petites. En molts indrets, prop de l’espadat, trobem la roca allisada per tal de servir de fonament de la paret.
Un altre element característic d’aquest castell és l’accés. Per entrar-hi calia travessar un pas estret, tallat entre dues roques, on devia haver-hi un portal. Aquest pas és situat al mig del costat llarg de llevant del cim del tossal. A banda i banda d’aquest pas hi ha nombrosos encaixos tallats a la roca.
A més d’aquests encaixos longitudinals, també trobem altres zones aplanades, que podien correspondre a la base d’habitatges o d’altres construccions. És difícil, però, de fer-ne una datació segura.
Un altre element interessant és un gran clot, que correspon a una possible cisterna, situat a la banda meridional. De planta irregular, és tallat a la roca. Fa 2,5 m d’ample per 3 m de llarg i té una profunditat de 2,5 m (fet que suposa una capacitat d’uns 18 m3).
Fora d’aquest planell superior, en un nivell inferior, hi ha diverses restes de parets. En trobem, per exemple, a la banda sud. Les més interessants són, però, les que trobem a l’extrem nord-est. Prop del camí d’accés hi ha un clos —potser una cambra— amb una amplada de 3,5 m i una longitud de 7 m. Si fem una volta entorn de la penya on s’alça el castell, veurem també que a l’extrem nord, una mica més avall del cim, hi ha quatre o cinc filades de carreus grans i ben escairats.
A l’hora de comentar les característiques d’aquest castell, hem de fer esment en primer lloc dels possibles —bé que no pas segurs— precedents anteriors a la conquesta. La base de la fortificació era un clos ampli amb una probable cisterna. Fins i tot, en un nivell inferior al del recinte sobirà del castell, al S, tot l’espai ocupat ara pel cementiri podia haver servit com a recinte jussà. Després de la conquesta cristiana, aquest indret fàcil de fortificar degué ser adaptat a les noves necessitats dels senyors del lloc. (JBM)