Resultats de la cerca

Una altra espècie de la mateixa família pot aparèixer accidentalment a les costes mediterrànies i, per això, a les mars dels Països Catalans és la tortuga verda, que potser ha arribat a reproduir-s’hi i que es reconeix perquè pot arribar a tenir fins 140 cm de longitud de closca La closca és oval, amb quatre plaques costals per banda, de color bru o oliva tacat de fosc Presenta un parell de plaques prefrontals i les escates supracefàliques presenten les vores clares Viu en aigües somes i càlides i és carnívora en la fase juvenil i esdevé herbívora en fase adulta Ha estat explotada per a la…

Els cossos fructífers en forma de cassoleta no són privatius dels ascomicets Per exemple, algunes corticiàcies com la de la fotografia, Auriculariopsis ampla , que viu sobre les branques mortes d’arbres de ribera, en presenten Sortiríem de dubtes si féssim una preparació microscòpica de l’himeni En aquest cas, hi trobaríem basidis Abans, tots els afilloforats amb fructificació en forma de copa cifellioide s’agrupaven en una família, les cifellàcies, que ha desaparegut de la taxonomia moderna Josep M Vidal / SCM Aquest nom ha designat una sèrie d’espècies caracteritzades perquè formen…

Àrea de distribució del tritó del Montseny Calotriton arnoldi als Països Catalans Fins ara aquest tritó només s’ha detectat en set sots de l’interior del Parc Natural del Montseny, entre els 600 i els 1200 m d’altitud Aquests set sots es distribueixen en dos nuclis, un d’oriental i un altre d’occidental, separats uns 11 km en línia recta i situats a banda i banda de la conca alta de la Tordera En total, aquests nuclis ocupen una àrea que no supera els 40 km 2 Les poblacions de tritó del Montseny es troben a uns 30 km de les poblacions més properes de tritó pirinenc, que són les de Susqueda…

Consideracions generals La pedra calcària de la catedral de Girona conté una gran quantitat de nummulits, que a cop d’ull apareixen com a petites taquetes blanques, i arriben a apreciar-se a la fotografia Jordi Vidal Si mirem una petita mostra d’una roca sedimentària al microscopi o amb l’ajut d’una lupa, no ens ha de ser difícil de veure un gran nombre de petits objectes de formes diverses que s’assemblen a llanternes xineses, petits caragols, pilotes, pics, etc, uns de colors i d’altres d’aspecte vidriós o aporcellanat Es tracta de microfòssils Hom acostuma a dividir els fòssils en…

La presència de Sphoeroides pachygaster entre les captures d’arrossegament que es fan a les Balears especialment a Mallorca i a Eivissa ja és un fet habitual Francesc Riera El tetraodòntid Sphoeroides pachygaster és un peix globus, amb els caràcters típics de la família dels tetraodòntids, que li donen un aspecte ben diferent de la imatge estandarditzada que normalment es té d’un peix El cos, de secció força cilíndrica, amb el cap gros i el musell arrodonit, es pot inflar quan l’animal es troba en perill A la boca són evidents les quatre plaques òssies, dues al maxillar superior i dues a l’…

Taller de preparació de materials de l’Institut Català de Paleontologia Institut Català de Paleontologia L’Institut Català de Paleontologia ICP és una fundació privada, creada al novembre del 2006 i sota el patronatge de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona L’ICP pren el relleu de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l’any 1969, el qual l’ha integrat Per tant, el nou Institut és el resultat d’unir experiència i tradició amb un entusiasme i empenta renovats La paleontologia té uns llargs antecedents a Catalunya, principalment perquè el registre…

Constitueixen una família segregada de les antigues lecideàcies, que comprèn nombrosos líquens amb algues gairebé sempre clorococcals, i també alguns fongs liquenícoles Quan hi ha tallus visible, és crustaci, esquamulós o bullat és a dir, amb arèoles inflades Els apotecis, sèssils o situats entre les arèoles, són de color clar o fosc, i els ascs presenten un tolus I+ blau, amb un cos axial cònic menys amiloide i una cambra ocular petita Les paràfisis són sovint ramificades i amb l’àpex dilatat Les ascòspores, llargament ellíptiques o filamentoses, tenen un o més septes transversals, i la…

Al jaciment dels Ganxos, prop del llogaret de Baldovar, es van localitzar restes d’un altre sauròpode de grans dimensions l’escala gràfica correspon a 10 cm Les vèrtebres de la cua es van trobar molt pròximes, però sense mantenir la seva posició en vida Al costat de les vèrtebres s’observen uns ossos en forma de Y, les costelles hemals, que són sota els cossos vertebrals de la cua d’aquests sauròpodes Àngel Galobart L’estudi de les restes fòssils dels diferents períodes del Mesozoic conservades als Països Catalans comença al final del segle XIX i s’estén, amb diversa fortuna i intensitat,…

Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha parafisoides…

Antecedents remots Les primeres referències sobre peixos que trobem en autors catalans procedeixen de documents o de manuscrits que s’hi refereixen com a aliment L’anònim autor del « Libre de Sent Soví » recull el nom d’una cinquantena de peixos, per a disset dels quals indica el temps de l’any de millor saó Tot i que els manuscrits conservats d’aquesta obra —com el que es guarda a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, del qual reproduïm un dels passatges dedicats als peixos— són del segle XV, sembla que l’original primitiu del qual procedeixen és de començament del XIV Jordi Vidal /…