Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Els calendaris
Els fonaments del calendari actual Calendari solar-lunar El temps mític és circular expressa el mite de l’etern retorn, amb un passat original que cada any es retroba i se celebra en els ritus festius En canvi, la dimensió històrica és lineal ve d’un passat que no retorna i va cap a un futur que caldrà descobrir i realitzar El nostre temps és marcat per un doble cicle de ritmes no coincidents el calendari solar, amb el pas de les estacions i els mesos, i el lunar, que configura un any de tretze llunes, cadascuna d’elles succeint-se en fases que corresponen a les setmanes La plasmació en forma…
Primers calendaris babilònics
Primers calendaris babilònics
Primers calendaris egipcis
Primers calendaris egipcis
Calendaris vinculats a activitats econòmiques
Els cicles dels antics calendaris cèltic, jueu i romà vinculen d’una manera sàvia el temps mític amb el quotidià, els esdeveniments sobrenaturals amb la successió natural del temps, les celebracions religioses amb les derivades dels treballs Així, la festa cèltica de Samuhin, relacionada amb el record i la presència dels morts, i semblantment les Saturnals romanes –Saturn havia estat originàriament el déu de les llavors, que va ensenyar als humans a sembrar–, se situen en el temps de la sembra, en el qual les llavors es colguen o s’enterren en la terra llaurada Calendari de festes majors Les…
El temps anual: els calendaris
Aquest mapa constitueix una aproximació espacial generalitzada a la gestió del temps de l’any arreu del món La major part dels estats es regeixen pel calendari gregorià per a comptar el temps històric, llevat dels estats musulmans que utilitzen el seu, i de l’Índia fins el 1957 i la Xina fins el 1911 que conserven els propis per a molts esdeveniments socials i culturals Les diferents religions solen mantenir encara els antics calendaris per als usos litúrgics i la distribució de les festes El calendari sorgeix de l’observació del cicle dels astres, i ha evolucionat en funció de la precisió d’…
calendari litúrgic
Cronologia
Calendari segons el qual és ordenat l’any litúrgic cristià.
Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ésser una mica posterior la de l’Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del segle II Al segle III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l’Epifania el de Nadal es formà a partir del segle IV Aviat sorgí la necessitat d’indicar els dies de…
mes
Cronologia
Cadascuna de les dotze parts en què es divideix l’any, que consta de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) o de 31 (gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre), llevat del febrer, que en té 28 o 29.
És anomenat també mes civil El fet d’emprar el dia com a unitat feia complicada la tasca de comptar la durada de llargs intervals de temps, per la qual cosa hom cercà una unitat de temps superior Aquesta unitat fou proporcionada d’una manera natural pel cicle de les fases de la Lluna, que es repeteix sempre igual Així, els pobles de la prehistòria comptaven el temps en llunes, tal com ho fan encara els pobles primitius en efecte, els primers calendaris de què hom té notícia eren basats en la llunació, la durada de la qual era la unitat bàsica Més endavant el desenvolupament de l…
calendar
Història
Llibre on s’inventariaven, ordenats per matèries i cronològicament, els documents pertanyents a una casa, una família o una corporació.
Utilitzats des del s XVIII, ho foren especialment del XVI al XVIII Eren anomenats també calendaris d’actes o canelar
Antoni Morillas i Verdura
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Grafista, il·lustrador i dibuixant publicitari.
Autodidacte, es dedicà sobretot a calendaris, cobertes de llibres, fullets i cartells Fou cofundador i vicepresident de Grafistes Agrupació FAD
Edicions Evangèliques Europees
Editorial
Editorial creada a Barcelona el 1958 per a produir literatura protestant.
Ha editat títols en català i castellà sobre Sagrada Escriptura, teologia, història, catequesi i novella, així com nombrosos opuscles i calendaris de fulls diaris Fundà la revista “Portavoz”, fins que el 1965 la direcció passà a una editora que rebé el mateix nom d’aquesta publicació periòdica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina