Expressions i refranys

A

A Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes
A boca de mener
A bon fat i a mal fat, ajuda-t’hi la meitat
A cau d’orella
A cent anys, coteta verda
A cinquanta anys, pocs banys
A l’abril, cada gota en val mil
A l’estiu, tota cuca viu
A la casa, per a estar-hi bé, hi ha d’haver tres vells: l’amo, el vi i el porc
A la dona mai li falta pa i l’home va a captar
A la dona treballadora no li fa res que el marit se li mori
A la primera el rei perdona, a la segona perdona el papa i a la tercera ningú no s’escapa
A la taula i al llit, al primer crit
A la tercera va la vençuda
A la terra de Cucanya, qui més hi dorm més hi guanya
A les dones i al mal vent, a set braces barlovent
A les dotze de la nit, corre el diable per sota del llit
A les tres amonestacions, casament és
A les tres, mort o pres
A les tres, sopa de rap
A més de pregar, cal treballar
A mi, tres pitus
A Organyà, bon bestiar
A qui no vol cols, dos plats
A terrelló, cadascú va pel seu cantó; a Ullastrell, cadascú va per ell
A tres coses renuncia el frare: fam, set i fred
A València en van matar tres, no per lladres ni per res, sinó perquè robaren, mataren i assassinaren la Mare del Jesuset
Abans és l’obligació que la devoció
Ai senyor! Tanta roba i tan poc sabó, i tan neta que la volen
Aigua aturada, mort amagada
Aigua corrent, no mata la gent
Aigua d’abril, cada gota val per mil
Aigua de gener, omple bótes i graner
Aigua, molí i foc, no juguen més que un joc
Aigua, Senyor, que de vi ja en venen
Això sol succeir tres dies abans de morir
Al bon feiner, no li manca el menester
Al bon jugador, les cartes li juguen soles
Al mal feiner, cap eina li va bé
Al número u, no el judica ningú
Al teu fill dóna un ofici, que la ganduleria és mare del vici
Albur de rei i sis, no el juguis
Alguna cosa deu tenir l’aigua quan la beneeixen
Allà on Crist va llançar els tres crits
Allà on vegis un pi, senyal que hi venen vi
Allà on vegis un ram, senyal que hi venen mam
Allí on manen tres, dos hi són de més
Alzina i dona, de cent una de bona
Amb aquella va fer vuit, que va néixer per un descuit
Amb dues dones, la casa és un infern i si n’hi ha tres, el diable hi és
Amb penes i treballs
Amb qui hagis de manar, no t’hi posis a jugar
Amb un giravolt de faldilles, tanca nou portes
Amb un molt i dos pocs es fan els homes rics
Amb una bufada, fa córrer nou barcos
Amb una mirada, encanta nou homes
Amic mal reconciliat, enemic doblat
Anar a fer el soldat
Anar a joca
Anar a joquer
Anar a pas de formiga
Anar a pas de llop
Anar amb set pams de boca oberta
Anar amb set pams de llengua
Anar amb set ulls
Anar d’Herodes a Pilat
Anar de pastorella
Anar de rodes a pilans
Anar de vint-i-un botó
Any comencem, la fi vegem
Any de set nevades, blat per les teulades
Any nou, vida nova
Aprenent de tot, mestre de res
Aquí no hem vingut a jugar!
Arribar a les tres pedretes
Arribar a tres quarts de quinze
Assemblar-se com dues gotes d’aigua

B

Barba remullada, és mig afaitada
Barca sense timó, va a la perdició
Barca varada no fa jornada
Beu una vegada amb l’escudella, dues amb el peix i amb la carn tres
Bodes maials, bodes mortals
Boira a la muntanya, pastor a la cabanya
Bon dia és el que plou i no pedrega
Bon ofici, el terrisser, que quan plou no fa pas olles i s’està vora del foc a fer festes a la dona
Bona casa, bona brasa i bon tió; a tots els d’aquesta casa un bon any que Déu els dó
Bona mula i bona cabra, dues males bèsties
Bona sort per Nadal, desventura per Sant Joan
Buscar tres peus al gat

C

Cada cosa al seu temps, i les figues a l’agost
Cada dia es mor un malalt i moren cent metges
Cada dia no és festa major
Cada dia tenim un dia més
Cada dos per tres
Cada pal que aguanti sa vela
Cada u en el seu ofici es pensa ser rei
Cadascú viu amb l’art que aprèn
Caminar de quatre potes
Caminar més que un armat
Camisa al revés ningú hi pot res
Cantar com els àngels
Cantar les quaranta a algú
Cara pigada, cara estimada; si passa de tres, ja no val res
Carregar les piles
Carta jugada, sort tirada
Cartes, daus i vi no els vull jo per a mi
Casa bona, la que hi regna l’home i hi governa la dona
Casa ocupada, casa encantada
Casa on la dona mana, ni un mes ni una setmana
Casa sense dona, casa sense govern
Casament d’un jove i un vell, casament del dimoni
Casament de dos joves, casament de Déu
Casament de dos vells, casament de merda
Casament de maig, curta durada
Castiga’n un, i n’escalivaràs cent i un
Catorze, agafa un cagarro i esmorza
Caure a la ratera
Caure de memòria
Caure del cel com un mannà
Caure un diluvi
Cava més un bon pagès que deu malfeiners
Ceba de cap d’any és bon averany
Cel empedrat, camps mullats
Cent quimeres no paguen un deute
Cent sastres, cent moliners, i cent teixidors són tres-cents lladres
Com el ganivet d’en Petot, que va durar trenta generacions
Com el joc de Verdú; tres per mi i dos per tu
Com estem de vint-i-vuits?
Com la processó d’en Berjanda, hi anaven set i eren vuit a arreglar-la
Com tres i dos fan cinc
Company de camp, de sort o de posada, no el prenguis per amic la primera vegada
Companyia de dos són les millors
Content l’amo, fotut el mosso
Contes i cançons, mentides són
Convertir-se en estàtua de sal
Costa més de mantenir un vici, que criar dos fills

D

D’aquí a cent anys tots serem calbs
D’Esparreguera, Judes n’era
D’un cop de puny, mata nou homes
D’un mànec d’escombra varen sortir set bales
D’un pet fer-ne set esquerdes
D’una dona n’hi ha poc, de dues n’hi ha massa i tres no fan res
De cartes i de daus, el millor és no juga’ls
De cent sogres i de cent nores, no se’n troba una de bona
De diners i de bondat, la meitat de la meitat
De dones en una casa, amb una n’hi ha poc, amb dues massa
De dos mals, el més petit
De jutge, notari i advocat, Déu nos guard
De lladre a lladró, quaranta dies de perdó
De lluny no vingui que mentides no digui
De manilla no sortiràs, si no tens el rei o l’as
De mentides i rondalles, d’una en neixen a senalles
De mentides i veritats, la meitat de la meitat
De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes
De Pasqua Granada a Corpus Crist, un dijous pel mig
De ponent, ni pluja ni vent
De ponent, ni vent, ni gent, ni casament
De prop o de lluny, Corpus pel juny
De Sant Hilari a Arbúcies, dotze cases, tretze bruixes
De Sant Joan a Nadal, mig any cabal
De Sant Miquel primer a Sant Miquel segon, jo fóra pastor de tot el món
De Sant Miquel segon a Sant Miquel primer, pastor jo no en vull ser
De Tots Sants a Sant Andreu, vent i pluja, fred i neu
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí
De tres coses no t’has de fiar: del rei, del temps i de la mar
De tres mals les dones no són planyudes: de criar, d’infantar i de mal de mare
De tres menes són les coses: dolentes, mitjanes i bones
De trobes i cançons, tres sisons
Del comerciant i del porc no se’n sap les riqueses fins que és mort
Del llop, ni l’amistat
Del porc, tot n’és bo
Dels amics se trauen les pessetes
Dels sants de gener, sant Antoni és el primer
Després d’un dia de festa, en calen tres de repòs
Després d’un dia, un altre en ve
Després de la tempesta ve la calma
Destapar la caixa dels trons
Déu tanca una porta i n’obre una altra
Dilluns de sabaters, bon dia pels taverners
Dinats i dejuns no són tots uns
Dir el nom del porc
Dir-ne quatre fresques a algú
Discórrer més un afamat que cent lletrats
Dona finestrera és poc filanera
Dona i alzina, de cent una de fina
Dona nana i patarrella, als cent anys sembla donzella
Dona ociosa, no pot ser virtuosa
Dona que molt bada, no farà llarga fusada
Dona que molt mira, poc fila
Dona que remenda augmenta la hisenda
Dona sense davantal, ase sense pitral
Dóna un dinar de set nusos
Donar més voltes que el vint-i-nou
Donar-se a les Àligues
Donar-se a mil dimonis
Dones, rates i pardals són tres enemics mortals
Dormir com els àngels
Dormir de memòria
Dos contra u, no hi vulles saber res
Dos cunyats en pau i junts, no pot ser sinó difunts
Dos galls en un galliner, no canten bé
Dotze oficis, tretze misèries
Dotze passos midaràs, més estret no plantaràs
Dur cadascú la seva creu

E

Eina que està molt en vaga prest se rovella
El bon jugador coneix les cartes per l’olor
El bon jugador, fumador i bevedor
El bon pagador és dels altres senyor
El cai i el set i mig són jocs de dones
El casar no fóra res si al cap de l’any no fossin tres
El criat i el gall, de Nadal a Nadal
El desembre és un vell que fa arrugar la pell
El deu, aquí i a tot arreu la dona maca no té preu
El dilluns, el sabater no dóna punts
El gener és l’hereu de l’any, el desembre n’és l’avi
El mal de desvari, primer l’apotecari, després el notari i l’últim el vicari
El mal de migranya es cura amb castanya
El mal fuster molts encenalls sol fer
El metge barbut, l’apotecari brut i el barber tossut
El metge cristià i l’advocat pagà
El metge té tres coses: d’àngel quan se l’ha de menester, d’home, quan se’l va a cercar, i de dimoni quan cobra
El metge vell, el cirurgià jove i l’apotecari ric
El millor casat se’n penedeix set vegades cada dia
El millor cristià peca set vegades cada dia
El millor número per beure és el set
El mirall, la pinta i els untets, els tres amics de la dona
El negoci de la dona, dintre de casa i no fora
El número tres, el millor número és
El pagès només té tres dies bons: el dia que es casa, el dia que mata el porc i el dia que se li mor la dona
El pare no és nat i el fill ja corre pel terrat
El present de les tres figues
El primer blat és per als ocells
El primer nat es diu Bernat, el segon es diu Ramon i el tercer ja no té nom
El que basta per tres basta per quatre
El qui està bé no pregunta quants són onze
El qui té la panxa plena no pregunta quants són onze
El set i mig i la bescambrilla, jocs de faldilles
El setembre s’enduu els ponts o eixuga les fonts
El sol d’hivern és emmandrat: es lleva tard i s’acotxa aviat
El temps és com la mula: no recula
El temps és or
El treball dóna llibertat: sempre que puguis ser amo no vulguis ser criat
El treball és una pena, per a qui no en ve de mena
El tres paga i no diu res
El tuti, joc de murri
El veí, mig amic, mig enemic i mig cosí
El vi novell, per Sant Andreu ja és vell
El vi, per Nadal, comença a tasta’l
El zero és el no res
Els cansats fan la feina
Els cents i milers, com els rajolers
Els focs de Sant Joan se salten per davant, i els de Sant Pere se salten per darrere
Els homes són macos encara que siguin set vegades més lleigs que el diable
Els mals dels camins els paguen els veïns
Els millors metges són aquests tres: alegria, repòs i dieta moderada
Els quints inferns
Els trenta mil dimonis
Els tres consells de Salomó: no empenyorar-se per casar fills, no casar vells amb joves i no desheretar els fills per heretar la dona
Els tres dolors que no suporta la gent són: mal d’ulls, mal de dents i pus a l’orella
Els tres enemics de l’home: dones, cartes i vi
Els tres enemics de l’home són: el metge, l’apotecari i el fosser
Els tres estats de l’home són: dret, assegut i ajagut
Els tres millors consells són: no deixis mai la carretera per la drecera; no preguntis res a ningú que no t’interessi saber, i abans de fer alguna cosa d’alguna importància, pensa-t’hi vint-i-quatre hores
Els tres oficis maleïts: carnisser, corder i bordeller
Els tres pecats mortals de tot bon pagès són: llaurar amb ase, batre amb bou i tenir la dona replicaire
Els tres vicis de l’home: el jugar, el beure i les dones
Els últims seran els primers
Els urgellesos tenen tres masses: massa amos, massa terres i massa vicis
Embolicar més que set troques
En abril, cada gota val mil
En cantar es coneix l’ocell, en parlar el cervell
En el joc, tothom és igual
En el tres, la ràbia hi és
En Fumera té quatre ulls al davant i tres al darrere
En la vida ta muller tres sortides ha de fer
En lluna de Nadal, talla el pi i el verdal
En Pau, en Pere i en Berenguera, tres caps de casa eren
En ser dia, deixa el llit, tindràs salut i delit
En temps de fred, val més una gorra que un barret
En un tres i no res
Engegar algú a fer set andanes
Engegar algú a fer set grosses de punyetes
Enredar set ciutats, i no arreglar un poble
Entre home i dona, lo diable hi balla al mig
Entre les dotze i la una, corre la mala fortuna
Entre morts i ferits, tres carros plens
Entre poc i massa, la mesura passa
Entre set sastres i set sabaters no fan un home
És com aigua de maig
És impossible tocar les campanes i anar a la processó
Es recorden de santa Bàrbara quan trona
Escoltar el cant de les sirenes
Ésser advocat de les tres pes: defensor de putes, pobres i parents
Ésser cent i el batlle
Ésser cent i la mare
Ésser cosa de l’u
Ésser més delicat que en Tendre, que es va esclafar les costelles damunt set matalassos
Ésser més llarg que set semalers
Ésser un set cametes
Ésser un set traces
Ésser un set-ciències
Ésser un talòs de set soles
Ésser un zero a l’esquerra
Està a punt d’onze
Està a vint-i-u plaers
Estar a tres dits del cel
Estar als llimbs
Estar com tres en una sabata
Estar de bona
Estar de mala lluna
Estar més viciat que el cul del bacó
Estar en mig com el dijous
Estar en números vermells
Estar fet un dimoni
Estar fet un ecce homo
Estar fet una harpia
Estar sol com un mussol
Estar tocat de l’ala
Estar tocat del bolet

F

Fa de bon jugar quan es guanya
Fan més fresa dos que criden que mil que callen
Feina feta no té destorb
Feina fuig, mandra no em deixis
Feliç el mes (de novembre) que comença amb panellets i acaba amb greixets
Fent i desfent es fa l’aprenent
Fer a algú el petó de Judes
Fer cara de tres déus
Fer carbó i anar a la processó, no pot ser
Fer com sant Tomàs: si no ho veig no m’ho crec
Fer d’advocat del diable
Fer la cornamusa
Fer lifara
Fer llenya (un castell)
Fer Pasqua abans de Rams
Fer punts de santa Anna que tres fan una cana
Fer set arrugues el ventre
Fer setze
Fer tres coses
Fer un, dos, tres
Fer un pase de verònica
Fer una cosa amb els cinc sentits
Fer veure a algú quantes són quinze
Fer-ne cinc cèntims
Fer-ne tant cas com d’en Just a la Pobla, que feia set anys que hi era i ningú no se n’havia adonat
Fes-ne cent i erra’n una
Festa de guardar
Feta la llei, feta la trampa
Fins a Tots Sants de dos en dos grans; de Tots Sants en allà, de gra en gra
Fins al dia del Judici
Fins la quaresma és curta per a aquell que està endeutat
Florit com un maig
Foc d’argelagues, foc de rialles
Foc de figuera, foc de quimera
Foc de sarments, foc de turments
Foc de vern, foc d’infern
Fonoll i ruda fan la vista aguda
Fora el rei, l’as i la puta, tot el de més, matuta
Força, equilibri, valor i seny
Forment és com la llebre, que no l’ateny tot ca
Formosa com un maig
Fuig de la pestilència, que és una bona ciència

G

Gallina blanca, tot ho escampa
Gallina negra, tot ho arreplega
Gent jove, pa tou
Guerra, cacera i amors, per cada plaer cent dolors
Guerra, cacera i amors, per cada plaer mil dolors

H

Haver passat en un lloc set anys en un estiu
Haver vist el llop
Haver vist les orelles del llop
Haver voltat les set parts del món
Hi ha més dies que llonganisses
Hi ha trenta mil maneres de matar puces
Hi ha tres maneres de no fer res: fer una cosa malament, fer una cosa que no serveixi per a res, i no fer res en absolut
Hi ha tres maneres de no saber res: no saber res en absolut, saber malament el que se sap i saber el que no s’ha de saber
Hi ha tres menes de borratxera: de lleó, la furiosa; de mico, la còmica, i de mussol, l’ensopida
Hi ha tres menes de mal temps: pedregada, malaltia i pobresa
Hi ha tres purgants: l’advocat que purga la bossa, el metge que purga el cos i el confessor que purga la consciència
Home de molts oficis, pobre segur
Home previngut val per dos
Home roig no et faci goig
Home vell, cada dia un mal novell
Homes del “pa i tomàquet”

I

I un be negre!

J

Jugador? per marit no el vull jo
Jugar a casa
Jugar fora de casa
Jugar-s’ho tot pel tot

L

L’advent, porta la fruita o la pren
L’aigua de menta, tot mal renta
L’eina fa la feina
L’Estel Bover de matinada, pastor, engega l’estelada
L’hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc
L’home gelós, d’un mal ne té dos
L’home ha de tenir deu anys més que la dona
L’home per la paraula, i el bou per la canya
L’hoste és com el peix menut, als tres dies put
L’hoste i el peix menut, més de tres dies put
L’oci com el rovell, gasta més que el treball
L’oliva, com més està a l’oliver, més oli té
L’oliva ha de ser premsada així que és arreplegada
L’onzè, no destorbar
L’u, en casa tancada, no hi viu ningú
L’u és per al rei
L’u no és mai ningú
L’u no ha fet mai mal a ningú
L’u sempre va davant, per coix que sigui
L’u, soldat segur
L’u va per tu
La blancor i el greix tapen set faltes
La blancura mil faltes dissimula
La borratxera té tres graus: tirlis, mirlis i paternolis
La botifarra la van inventar quatre muts
La candelera, el 2, Sant Blai el 3:endevina quin mes és
La capa de l’estudiant, que té tres cents trenta-tres pedaços
La casa és de la dona i el carrer de l’home
La dona en una masia, ningú sap el que estalvia
La dona fa la casa
La dona ha de treballar en cosir i en filar
La dona per filar i l’home per cavar
La dona per filar i no per estudiar
La dona que fila, duu llarga camisa
La dona que fila, menja i va bonica el diumenge
La dona que molt bada, acaba tard la fusada
La dona que no s’ajup a collir una agulla, un altre que la vulla
La dona que treballa no gasta diner ni malla; la que no vol treballar, no fa sinó gastar
La falç alegra el cor
La feina de la dona és la feina del dimoni: fer i desfer
La fi remata l’obra
La lluna de gener, set virtuts té
La lluna nova, vés-hi amb un cove; la lluna vella, amb una cistella
La lluna plena, crida amoretes
La manilla, ben cridada, ben beguda i ben renegada
La mel a Morella és més dolça que set mels
La mel de maig, la reina de les mels
La música amanseix les feres
La primera pastora, la segona senyora
La primera se perdona, la segona catximona
La quinta forca
La quinta punyeta
La ramada d’en Roldan, set ovelles i vuit cans; de pastors, vint-i-dos; de rabadans altres tants
La sort i la desgràcia vénen d’una carta
La ventura de la barca al mar: quan és jove, a treballar, i quan és vella, a cremar
La ventura de la barca, quan és jove, a treballar, quan és vella, a cremar
La vida són quatre dies
Les aranyes per filar, els homes per treballar
Les cireres d’una a una pel maig i pel juny a grapats
Les dones a casa, com els gats, i els homes al carrer com els gossos
Les dones són més lletges que set diables
Les figues, per ser gustoses, han de tenir tres senyals: pansidetes, secallones i picades dels pardals
Les sogres tenen tot el mal geni que hi ha, i set vegades més
Les tres alegries de l’home són: el dia que es casa, el dia que mata al porc i el dia que enterra la dona
Les tres ces que aterren la vellesa: caiguda, catarro i casament
Les tres coses més desarreglades són: consciència de capellà, taula de metge i testament de notari
Les tres coses més fredes de la terra són: el nas d’un gos, la navalla del barber i el cul d’una dona
Les tres coses més inútils que hi ha són: fer llum a un mort, ploure a mar i tenir sogra
Les tres coses que calen per a fer una guerra són: diners, diners i diners
Les tres coses que es necessiten per a viure bé són: barra, pocavergonya i poc escrúpol
Les tres coses que fan la felicitat són els diners, la salut i tenir pocavergonya
Les tres coses que fan rumiar un pagès són: les pedregades, que se li mori l’ase i que la dona li doni una filla
Les tres coses que més abunden són: les dones, els pocavergonyes i la merda
Les tres coses que més escassegen són: la justícia, l’honra i la gent que deixi diners
Les tres coses que no es poden deixar són: diners, la dona i el cavall; els diners no te’ls tornen, de la dona te n’abusen i el cavall te’l malvicien
Les tres coses que només n’hi ha una al món: Déu, el dimoni i el papa
Les tres coses que tothom sap fer són: menjar, dormir i cagar
Les tres coses que treuen l’home de casa són: el fum, la gotera i la dona xafardera
Les tres desgràcies de l’home són: el joc, les dones i el vi
Les tres desgràcies de la dona són: ésser lletja, ésser vanitosa i tenir sogra
Les tres desgràcies del vi: florit, ferreny i verdenc
Les tres gràcies d’un home són: ésser ros, tenir bona barba i tenir diners
Les tres gràcies d’una dona són: que tingui bons i abundants cabells, que vesteixi bé i que sigui amable
Les tres gràcies del vi: fresc, fi i fort
Les tres gràcies dels carrers de Barcelona són: estrets, bruts i pudents
Les tres herbes fetes pel dimoni són el gram, la canyoca i la calcida, que es mengen les altres plantes
Les tres maries
Les tres regles de la gramàtica parda són: veure venir, deixar-se anar i aguantar-se dret
Les tres regles del bon viure són: ben dormir, ben menjar i poc treballar
Les truites, per ésser bones, han de tenir quatre efes: fresques, franques, fregides i del riu Fresser
Lo colom menja plata i caga plom
Lo mal ve a arroves i se’n va a unces
Lo món no fou fet en un dia
Lo mosso i lo gall, un any
Lo mosso que és peresós, per un pas ne dóna dos
Lo pare guanya el ral i lo fill lo gasta mal
Lo que guarda lo setè no ho guarda re
Lo que no passa en un any passa en un instant
Los grans sants tenen octava (o capvuitada)
Llampec a Llançà, pluja demà
Llaurat de vaques i cavat de dones, mal treballat i ben trepitjat
Llest com una fura
Llop, riu i gran camí, cap dels tres és bon veí
Lluna d’abril, malures mil
Lluna nova en dimarts gras, molts trons al detràs
Lluna plena, porta nena
Lluna tapada, boira o ruixada

M

Mai el mandrós no tindrà pa i vi per sopar
Mal de testa, vol minestra
Manresa podrà ser superada, però no podrà ser mai Igualada
Mariner de la muntanya, sempre troba la mar plana
Marxar amb el tren de les dues
Mata més gent una ploma que cent canons
Matar dos pardals d’un tret
Matinejar tres coses fa: ric, sa i bon català
Menjar raïm per Cap d’Any, porta diners per a tot l’any
Menjar set fanegues de sal
Més guarnit que un maig
Més s’alcança una ditada de mel que amb una arrova de vinagre
Més val ofici que benefici
Més val ser cap d’arengada que cua de pagell
Més val un fotut amo que un valent mosso
Més val un vell que estar sense ell
Metge de gran casaca, poca saviesa i molta butxaca
Mireu els indianaires que fatxenderos que són: per portar-ne brusa blava s’han de vendre els pantalons
Moltes candeletes fan un ciri pasqual

N

N’hi ha per a set ciutats
Nadal amb lluna plena, el bon temps mena
Nadal eixut, se’n ressent la tina i se’n ressent el cup
Nadal never, blat al graner
Nadal sense lluna, mala fortuna
Nadal sense lluna, ramat de cent ovelles torna una
Nedar entre dues aigües
Ni ruc de traginer, ni filla de traginer
No cantar-se’n gall ni gallina
No deixis les sendes velles per les novelles
No dir ni ase ni bèstia
No és ben casat qui no duu la dona a Montserrat
No és bon carreter qui no ha bolcat tres vegades
No és pas l’home ni és pas la canya, és l’esquer el que els enganya
No et posis entre dues dones, ni entre dos frares, ni entre dos aires
No hi ha cornut sense banyes, ni borni amb els dos ulls, ni geperut amb l’esquena dreta
No hi ha mal dinar per qui es fa convidar
No hi ha mal que cent anys duri ni cos que resistir el pugui
No hi ha més cera que la que crema
No hi ha quinze anys lleigs
No hi ha Urgell sense flagell
No la fa, si la fa, tres coses igual a res
No n’hi ha més que una, de llufa dejuna
No poder tapar el cul d’algú ni amb set matalassos
No prenguis per ofici el que els rics tenen per vici
No res, no res, tres dinades, dos diners
No saber de la missa la meitat
No ser ni carn ni peix
No té tretze ni catorze
No tenir dos dits de front
No tenir més fortuna o més béns que set pams de terra al cementiri
No tenir un dit de tonto
No veure un bou a tres passes
No veure’n set dalt d’un ase
No vulguis fer ofici que el vent el meni
Notaris, advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos

O

O juguem tots o estripem les cartes
Obra començada mig acabada
Ofici de foc, feina de mussol; surt el que surt i el foc fa el que vol
Ofici de foc, molta feina i guany poc
Orelles llargues, pensaments curts
Orenell terrer? Pedra o aigua ve

P

Pagar en tres terminis, mai, mai i mai
Pagès i ramader, tots van al cel; advocat i comerciant, a l’infern, a cremar
Pagès que molt va als mercats, no tindrà gaires ducats
Parar l’altra galta
Parlar amb el cor a la mà
Passar el desert
Passar entre Escil·la i Caribdis
Passar les mil i una
Passar pel carrer de l’amargura
Passar set calzes d’amargura
Passar un purgatori
Passar un viacrucis
Pecat amagat és mig perdonat
Pel gener, fa pilotes el sabater
Pel gener, l’oli és a l’oliver
Pel juliol, sega qui vol
Pel juny, la falç al puny
Pel maig, cada dia un raig
Pel maig, festes a raig
Pel mes de maig, la terra es fa embarassada
Pel novembre, cava i sembra
Pels aplecs i per les fires es compren els hereus i les pubilles
Per Any Nou, un pas de bou
Per cada gota de vi o d’oli que es vessa, hi ha set anys de purgatori
Per cada home toquen set dones dretes i una de coixa
Per carnaval, tot s’hi val
Per l’abril les flors, però el maig s’emporta els honors
Per l’Ascenció, la minyona fira al minyó
Per l’obra es coneix l’obrer
Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera
Per la Candelera, una hora entera
Per la lluna nova de gener, esporga l’oliver
Per la Mare de Déu d’Agost, a les set ja és fosc
Per la Mare de Déu, els angelets pugen al cel
Per la Mare de Déu Encandelada, grossa nevada, grossa gelada o grossa ventada, vuit dies ençà, vuit dies enllà, si no l’ha feta la farà
Per més inri
Per Nadal, cada ovella al seu corral
Per Nadal, creix el dia un pas de pardal
Per Nadal, el bon pastor va a adorar amb el seu moltó
Per Nadal, el porc en sal
Per Nadal, posarem el porc en sal
Per Nadal, qui res no estrena, res no val
Per Nadal, un pas de pardal
Per oncles i ties, dol quinze dies; per germans i germanes, tres setmanes, i per cunyats i cunyades, salts i camades
Per Pasqua Granada, l’espiga daurada
Per pledejar calen tres sacs: un de diners, un de papers i un de paciència
Per quins cinc sous…?
Per Reis, un pas d’anyell
Per Sant Andreu, el xai ja és corder
Per Sant Andreu, l’oliva al trull poseu
Per Sant Andreu, mata el porc teu
Per Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu
Per Sant Andreu, si no heu sembrat, sembreu
Per Sant Antoni, ja es comença a fer el Toni
Per Sant Antoni, un pas de dimoni
Per Sant Blai, un pas de cavall
Per Sant Esteve, un pas de llebre
Per Sant Joan, deu-nos la paga que ens en anam
Per Sant Joan el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner
Per Sant Joan, el primer bany
Per Sant Joan, les garbes al camp
Per Sant Jordi, espiga l’ordi
Per Sant Marc, espiga el blat
Per Sant Julià, un pas de ca
Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
Per Sant Medir, faves a collir
Per Sant Miqueló, muda de pastor
Per Sant Narcís, cada mosca val per sis
Per Sant Pere, les garbes a l’era
Per Sant Sebastià, un pas de marrà
Per Sant Sever, faves a fer
Per Sant Silvestre, totes les bruixes van en destre
Per Sant Silvestre, un any se’n va i un altre en resta
Per Sant Tomàs, agafa el porc pel nas
Per Sant Tomàs, agafa el porc pel nas, i per Nadal posa’l a la semal
Per Sant Tomàs, el porc pel nas
Per Santa Llúcia, creix el dia un pas de puça
Per tot arreu hi ha cent llegües de mal camí
Per tot arreu hi ha set llegües de camí
Per tot arreu hi ha trenta mil llegües de mal camí
Per tot hi ha cent llegües de mal camí
Per Tots Sants, caçador aplega rams
Per un cigaló de vi no es perd el camí, per dos no es perd si duus gos i tres vici ja és
Per un tres i no res
Pintar la cigonya
Pintar la lleona
Plorar com una Magdalena
Pluja de tardor, pluja de saó
Pluja menuda, la terra ajuda; i bon ruixat, la terra bat
Portar algú a l’hort
Portar pel carrer de l’amargura
Portar una vida de gos
Posar algú a les tres pedretes
Posar el dit a la nafra
Posar els dits a la nafra
Posar-se fet un basilisc
Prendre el número a algú
Primer és la camisa que el gipó
Put a set carrers

Q

Quan a grua va a Llevant, pagès, cava amb tot l’afany
Quan el blat espiga, tot el món segador siga
Quan el cel fa cabretes, a terra seran bassetes
Quan el dimoni vol fer mal, juga a cartes
Quan el Montseny té caperutxa, senyal de pluja
Quan es mor una mosca, en van set mil a l’enterrament
Quan l’octubre és arribat, sembra el sègol, l’ordi i el blat
Quan la grua va a Ponent, pagès, sembra el teu forment
Quan la lluna fa rodona, aigua dóna
Quan la lluna neix, la mar creix
Quan la mar fa arrugues, una pesseta val per dues
Quan lo vell fa bogeries, no li passen en vuit dies
Quan los fills són xics, los treballs són xics; quan los fills són grans, los treballs són grans, i quan los fills són casats, los treballs són doblats
Quan minvi la lluna, no sembris cosa alguna
Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no s’escapa
Quan un no vol, dos no es barallen
Quart minvant, porta infant
Quatre filles i una mare, cinc diables per un pare
Quatre ulls hi veuen més que no dos
Què fan els infants? Allò que veuen fer als grans
Quedar amb set pams de nas
Quedar-se fet una mona
Qui a deu anys no sap llegir, a vint no és pare, i a trenta no és ric, no t’agradi per marit
Qui a dos amos (o a dos senyors) vol servir, a l’un o a l’altre ha de fallir
Qui a ferro mata, a ferro mor
Qui a quaranta no s’atura i a cinquanta no endevina, a seixanta desatina
Qui a trenta no té seny i a quaranta no té cabal, a seixanta (o a cinquanta) va a l’hospital
Qui a un castiga, a cent avisa
Qui a vint anys no té barba, ni a trenta no es casa, ni a quaranta no té, ni es casarà, ni tindrà barba ni tindrà re
Qui camina mal camí, no fa bon pes a la fi
Qui canta els seus mals espanta
Qui compra més del que pot, després s’ho ha de vendre tot
Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
Qui dia passa, any empeny
Qui en tota pedra esmola son ganivet, a tots els aplecs deixa anar la dona i a totes les aigües abeura el seu cavall, al cap de l’any té un tros de ferro per ganivet, una bagassa per dona i un penco per cavall
Qui es fa ric per Nadal, el pengen per Sant Joan
Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra
Qui fa carbó, un dia menja i l’altre, no
Qui fa tres, ase és
Qui guanya primer, s’escanya darrer
Qui ha nat per xavo, no arribarà a quarto
Qui mal té i mal se dona, pateix dos mals
Qui mata una serp, guanya set vegades el cel
Qui mira prim, a mitja edat no hi veu
Qui no estrena per Nadal, res no val
Qui no menja davant de vós, menja per dos
Qui no paga de comptat, si bé es mira paga doblat
Qui no puja a cavall, de terra no es mou mai
Qui no s’arrisca, no passa la mar
Qui no sap fer les feines, no les sap manar
Qui no treballa, no menja
Qui no vol caldo, tres tasses
Qui pega primer, pega dos cops
Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l’any
Qui plora per Nadal, s’alegra per Sant Joan
Qui primer va al molí, primer mol
Qui quan és jove gasta el ral quan és vell va a l’hospital
Qui quan és jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
Qui sembra en camí ral perd lo gra i lo jornal
Qui setmanes va comptant, tretze mesos troba a l’any
Qui té mal i mal es dóna, són dos mals en sa persona, i si no sopa, tres
Qui té terra a regadiu, molt treballar, però en viu
Qui té trenta-quatre quartos, o seixanta-vuit xavets, pot dir que té una pesseta i també quatre ralets
Qui té un ardit (un cèntim) per vil, mai no arribarà a mil
Qui té un bon nas té un bon detràs
Qui té un metge, en té un, qui en té dos, en té mig, i qui en té tres, no en té cap
Qui tingui cucs, que peli fulla
Qui tot ho vol, tot ho perd
Qui treballa a la joventut, a la vellesa té salut
Qui treballa té treballs
Qui va amb un coix, al cap d’un any, coix i mig
Qui vulgui criats, per Sant Joan en lloguen
Quina hora és? L’hora de comptar diners

R

Ram, ram, ram, tres fusades fan un ram; si són grosses el fan, si són petites també el fan; ram, ram, ram
Rata de sagristia
Refredat mal curat, enterro preparat
Renéixer de les pròpies cendres
Rentar-se’n les mans
Res no espanta tant com la feina
Roda el món i torna al Born
Rotlle a la lluna, senyal de pluja

S

S’ajup més que un barretinaire
Sant Antoni i el Dimoni jugaven al trenta-u; el Dimoni en feia trenta i sant Antoni trenta-u
Sant Cosme, sant Damià i sant Pelegrí, feu que el mal d’en … marxi de camí
Sant Joan l’escurça [el dia] i el Nen Jesús [Nadal] l’allarga
Sant Marc, Santa Creu i Santa Bàrbara no ens deixeu
Sant Miquel passat, tant mana l’amo com el criat
Sant Pol, quina hora és
Sant Roc, doneu-me foc, ni massa, ni poc
Sant Silvestre, el darrer vespre
Santa Bàrbara bendita, mos guarde la collita
Sap més un qui sap, que deu qui cerquen
Sastres pobres que robeu, robeu que pobres sereu
Secret de dos és perillós; secret de tres, no val res
Semblar el llibre de les set sibeques
Semblar el llibre de les set sivelles
Semblar la taula dels cent mil convidats
Semblar un parell de tórtores
Sense didal, es cus poc i es cus mal
Ser al setè cel
Ser alegre com un pinsà
Ser als llimbs
Ser bec moll
Ser brut com una guineu
Ser com el conte de la vella
Ser de la primera volada
Ser del bec gros
Ser època de vaques magres
Ser fill de la polla rossa
Ser la poma de la discòrdia
Ser lo gall del poble
Ser més dolent que la xinxa
Ser més dolent que un gat borni
Ser més estarrufat que un gall d’indi
Ser més lladre que una garsa
Ser més petit que un gafarró
Ser més vell que Matusalem
Ser pres per boc expiatori
Ser un Adonis
Ser un benaventurat
Ser un calvari
Ser un gat dels frares
Ser un infern
Ser un Judes
Ser un llop amb pell d’ovella
Ser un milhomes
Ser un sac de gemecs
Ser una Venus
Servir i no gaudir, esperar i no venir, i estar al llit i no dormir, tres coses que fan morir
Set i les dents i la barba a sota
Set sastres, set sabaters, set moliners i set estudiants, vint-i-un lladres i set gormands
Set senalles, catorze anses
Set vegades cauen els justos
Si a casa tens forasters, tres dies només
Si a trenta anys no saps i a quaranta no tens, agafa un cabàs i vés a plegar fems
Si al casar-te l’encertes, ja tens feta la sort
Si Déu vol, sens núvols plou
Si l’any se’n va rient, bon any vinent
Si la Candelera plora, el fred ja és fora; si la Candalera riu, el fred és viu
Si la pastera és plena, no tinguis pena
Si tens un ardit per vil, mai arribaràs a mil
Si voleu que us digui, les quatres ciutats del món: Mollerussa, la Vileta, la Canonja i el Querol
Si voleu saber qui són els més grans d’aquesta terra: el Noguer de Segueró, el Sobirà de Santa Creu i l’Espona de Saderra
Si vols all coent, sembra’l per l’Advent; si el vols bo i fi, per Sant Martí; però si el vols vertader, fes-ho pel gener
Si vols ben parlar, aprèn a callar
Soldats, bagassa i criats, tres enemics ben pagats
Sortir amb un cap per tres quartans
Surt amb un trenta-nou diferent

T

Tal mesura com fareu us serà feta
Tant corre un com cent
Tant put un all com cent cabeces
Tant s’omple la mesura, que a la fi vessa
Té els cinc sous jueus
Temps de floretes, temps d’amoretes
Tenir bacalao fresc
Tenir el cap com un tres quartans
Tenir el cap ple de pardalets
Tenir el diable al cos
Tenir els tres pèls del dimoni
Tenir gallerets al cap
Tenir més paciència que Job
Tenir ocellets al cap
Tenir sempre un sis o un as
Tenir set mans
Tenir set pèls en guerrilla
Tenir set pells a la cara
Tenir set vides, com els gats
Tenir tots els números
Tenir tres vuits i un advocat
Tenir un color de gos com fuig
Tenir una cara de maig
Tenir uns bons tretzes
Tenir verderols al cap
Terrassa mala raça, Sabadell mala pell
Tirar la casa per la finestra
Tocar el dos
Tocar el dos que el tres ja és fora
Tornar amb els seus tretze
Tornar-se de set colors
Tornar-se fet una mona
Tot bon jugador ha de saber perdre
Tot es farà i encara plegarem d’hora
Tota cosa, perquè sigui excel·lent, ha de tenir tres bes: bona, bonica i barata
Totes les coses del món comencen per un u
Totes les dones tenen lo seu tretze
Tots els camins fan cap a Roma
Tots són uns los autors i los adjunts
Treball començat ja és mig acabat
Trenta dies té el setembre, l’abril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un
Tres coses condemnen l’home: fer pecat, continuar-lo i no penedir-se’n
Tres coses demano a Déu, si m’ho ha de concedir: la tela, el teler i el qui tix
Tres coses et faran molt bé: menjar sense atipar-te, treballar sense cansar-te i guardar el menester
Tres coses fan bon llum: l’oli, el ble i el gresol
Tres coses fan bon mariner: ésser lleuger, bon ull haver i moltes mars saber
Tres coses fan de mal domar: rucs, dones i cordes d’espart
Tres coses fan la felicitat: salut, saviesa i santedat
Tres coses maten l’home: daus, dones i vi
Tres coses mouen els plets: geni, dones i diners
Tres coses no es poden negar: l’aigua, el foc i el saludar
Tres coses només hi ha que el diner no pugui dominar: el cel, la mar i la mort
Tres dies de gelada, aigua assegurada
Tres dijous hi ha dintre l’any que llueixen més que el sol: Dijous sant, dia de Corpus i el dijous de l’Ascensió
Tres diners d’hisenda i tres de contenda
Tres dones amb tres fills, una olla de grills
Tres dones fan mercat: una que ven una gallina, una que la compra i una altra que s’ho mira
Tres: dos de rodons i un d’anglès
Tres eren tres, les filles d’Helena
Tres esternuts, refredat segur
Tres ges aguanten la casa: guanyar, gastar i guardar
Tres Joans i un Pere, bogeria entera
Tres mals es disputen la Terra: la fam, la pesta i la guerra
Tres mudances, un incendi
Tres quintars fan dotze arroves; comptes vells, baralles noves
Tres Tonis fan un boig
Tres tupins en el foc assenyalen festa, tres dones en una casa engendren pesta
Tres vegades burric el qui viu pobre per ésser ric
Tres voltes sí, vol dir no
Tretze són tretze
Treure del bec
Treure el Sant Cristo gros
Treure faves d’olla
Tu i jo, dos, i un sac de palla, tres

U

U, no és ningú; dos, poc més que un gos, i tres, gran cosa és
Un bon exemple mai és perdut
Un desordre porta un ordre
Un, dos, tres, al rap, pop i aranya
Un, dos tres, ja l’he pres; dos, tres quatre, cap a la butxaca; tres, quatre i cinc, ja l’hi tinc
Un duro, aquí m’aturo
Un duro és un bon company
Un engany fan al prudent, dos o més a l’innocent
Un escolta val cent lliures
Un exemple val per mil paraules
Un ho fa tot, dos fan poquet i tres, l’un per l’altre, no fan res
Un home avisat val per dos
Un mal no ve tot sol
Un metge és un bon metge, dos metges no fan res, i tres metges maten
Un que roba i dos que ho consenten, són tres lladres
Un ramat d’ovelles són cent vint, un de bous cinquanta i un de frares tres
Un té vol un do
Un tió no fa foc, dos tampoc, tres, l’encenen, quatre cremen i cinc fan foc
Una ànima sola no canta ni plora
Una cosa té set gustos, set olors, set colors
Una desgràcia no ve mai sola
Una flor no fa estiu, ni dues primavera
Una gota fa vessar un got
Una mà renta l’altra, i totes dues, la cara
Una oliva és or, dues plata i la tercera mata
Una pila són tres i un grapat són cinc; una olla són set i un ramat cent i un
Una pregunta mereix una resposta
Una vegada van remenar la sang d’una sogra i d’una nora set anys seguits, i no les van poder barrejar

V

Val més ésser ric pagès, que no pobre marquès
Val més llegir mil vegades un llibre, que no mil llibres una vegada
Val més ser amo d’un ou que criat d’un bou
Val més un bon amic que cent parents
Val més un duro d’aglans que un xavo de blat
Val més un gust que cent lliures
Val més un gust que cent lliures, o que cent panderos
Val més un ocell a la mà que cent volant
Val més un tall de vaca, que set de patata
Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca
Val més una gota de saber que un mar de fortuna
Val més una mala filla que cent bones nores
Vatua Judes!
Ve com aigua de maig
Vendre’s per un plat de llenties
Vic, és la ciutat de les quatre ces: capellans, canaris, carquinyolis i calitja
Vinya en camí, prat prop de ribera, i dona finestrera, tots tres fan mala fi
Volar alt
Vuits i nous i cartes que no lliguen

X

Xerra més que setze
Xerrar més que set cotorres