La sal de taula o sal comuna està formada per sodi i per clor. El seu ús, moderat, és profitós, ja que aquests elements són indispensables per al nostre organisme, perquè participen en la regulació del metabolisme i en l’equilibri dels líquids corporals.
Una de les funcions més importants del sodi és de retenir aigua en els líquids corporals, concretament en el medi extracel·lular. En condicions normals, l’organisme elimina l’excés de sodi que rep eventualment amb l’alimentació, a través bàsicament de l’orina. Això no obstant, un excés persistent de l’aportació d’aquest element pot portar a un increment de la fracció líquida de la sang i, per tant, de la pressió arterial. De fet, hom considera que l’excés persistent de l’aportació de sodi per mitjà de l’alimentació és una de les causes més importants de la hipertensió arterial, un trastorn que afecta aproximadament la cinquena part de la població adulta dels països industrialitzats i que és responsable de nombrosos trastorns cardiovasculars.
Pràcticament tots els aliments tenen una concentració més gran o més petita de sodi. Tanmateix, en el nostre medi, a causa de les normes alimentàries imperants, una bona part del sodi que ingressa en l’organisme prové no dels mateixos aliments sinó de la sal comuna que és afegida als menjars.
L’Organització Mundial de la Salut recomana que la ingestió de sal, en individus adults sans, no superi els 5 g diaris, és a dir, una quantitat equivalent a la que cap en una culleradeta de cafè. Això no obstant, en la nostra societat, de la mateixa manera que succeeix en la majoria dels països industrialitzats, hom calcula que el consum mitjà de sal és aproximadament de 10 g diaris, és a dir, el doble d’allò que és recomanable.
Per tal de garantir que el consum de sal se situï per sota dels 5 g diaris és convenient que quan es preparen els aliments s’utilitzin quantitats petites de sal i, sobretot, que s’elimini el costum d’afegir sal als aliments ja cuinats que són servits a taula. Per la mateixa raó, és molt important de restringir, en la mesura que sigui possible, el consum d’aliments salats elaborats industrialment, com ara patates fregides, salses preparades, conserves, fruites seques salades, formatges molt salats o embotits en general.
Les persones acostumades a salar excessivament els aliments solen trobar insípids els menjars no tan sols sense sal sinó els que en tenen poca. En aquest sentit, una manera pràctica de reduir el consum de sal és d’assaonar els aliments amb altres condiments el contingut de sodi dels quals és mínim o nul, com ara julivert, all, llimona, pebre, nou moscada o herbes en general.
La moderació en el consum de sal ha de començar des de la infància, ja que en cas contrari pot afavorir el desenvolupament d’hipertensió arterial en el futur. La manera més lògica de prevenir-lo és d’acostumar els nens a percebre el gust que tenen els propis aliments, procurant afegir quantitats mínimes de sal quan es preparen els àpats, d’erradicar el costum de posar el saler a taula i de limitar substancialment l’hàbit d’ingerir aliments salats. En aquest sentit, també és molt convenient que els adults tinguin una conducta exemplar.