Morfologia
La serp de cogulla (Macroprotodon cucullatus) es reconeix per una taca negra que té a la part posterior del cap, ben visible a la fotografia, i pel fet de tenir la pupil·la dels ulls vertical, ja que és l’únic colúbrid que la hi presenta.
Javier Andrada.
És una serp petita i relativament esvelta que pot arribar als 65 cm de longitud, però que normalment és més curta. El seu cap és proporcionalment gros, llarg i deprimit, amb el musell arrodonit. La pupil·la és vertical, ovalada quan hi ha molta llum, encara que amb poca llum esdevé més arrodonida. Té una escata preocular, dues de postoculars i una de temporal. Les escates supralabials són vuit, de les quals la quarta i la cinquena són sota l’ull i la sisena arriba a entrar en contacte directe amb l’escata parietal. Hi ha de 19 a 21 fileres d’escates dorsals, llises i lluents, a la meitat del tronc, de 153 a 192 escates ventrals i de 40 a 54 parells de subcaudals; l’escata anal és dividida. És opistòglifa, però no s’ha de témer, perquè el seu verí és poc actiu i no té efectes en l’home.
El seu dors és castany clar o gris, amb una taca grossa negra a la part posterior del cap, que constitueix la cogulla. Té una línia negra des de l’orifici nasal a l’ull i a la boca i una altra que va des de l’ull a la part superior del cap. Presenta tres fileres de taquetes fosques al dors. Les parts ventrals són groc clar, rosa o vermell uniforme o amb taques negres a daus, o bé amb una línia central fosca. De vegades, la taca dorsicefàlica adopta la forma d’un collar fosc.
Biologia i ecologia
Els requeriments i costums d’aquesta espècie són mal coneguts. Hom la troba a regions seques i càlides, rocoses, amb sòls tous en àrees preferentment baixes, amb boscos oberts i bosquina, marges, ruïnes, etc. És quasi totalment nocturna o crepuscular i de dia hom la troba enterrada a sòls sorrencs o sota pedres. Prou agressiva, de vegades mossega quan se la subjecta. Quan se sent acorralada, aixeca el cap i mostra la part inferior del coll.
Es coneix ben poc la seva alimentació; sembla que caça a l’olfacte i a la vista petits saures actius o en repòs i que, potser, és molt especialitzada en la colobreta cega, encara que també hi ha dades que indiquen que captura petits mamífers. De la reproducció, encara menys estudiada, només se’n sap que les postes són formades per de tres a set ous. En localitats meridionals, és activa tot l’any.
Corologia
Àrea de distribució de la serp de cogulla (Macroprotodon cucullatus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Aquesta espècie és una forma mediterrània meridional, probablement molt termòfila, que només es troba a la meitat S de la península Ibèrica, a les Balears i des del Sàhara occidental fins a la mar Roja. Als Països Catalans només es coneix la seva presència en terres d’Alacant, a Mallorca i a Menorca; però enlloc no sembla gaire abundant.