Morfologia
La serp de ferradura (Coluber hippocrepis), de dimensions mitjanes, presenta al cap el dibuix en ferradura que li dona nom i grans marques fosques dorsals, que en fan un dels ofidis més bonics.
Lluís Solé.
La serp de ferradura és un animal esvelt que arriba als 150 cm de longitud. El seu cap és ben diferenciat i els ulls són grossos, de pupil·la rodona. Una característica definitòria d’aquesta espècie és la presència d’una filera d’escates petites entre les escates supralabials i l’ull. La folidosi presenta una o dues escates preoculars, dues de postoculars, dues de temporals, nou de supralabials, de 25 a 29 fileres d’escates dorsals a la meitat del cos, de 220 a 258 escates ventrals i de 77 a 107 parells de subcaudals.
La coloració és negrosa, o amb fons oliva, groguenc o vermellós emmascarat pel negre, amb una tonalitat blavenca o porpra. Hi ha unes fileres de taques grogues o brunes que constitueixen un dibuix romboidal o ovalat, amb unes taques fosques molt grosses en posició dorsal i taques del mateix tipus, més petites, als flancs. Al cap, hi té dues o més bandes fosques a la part superior, taques que arriben fins al coll, en forma de lletra U o de V invertida, és a dir, oberta cap a la part posterior del cap, i que constitueixen la "ferradura" a què al·ludeix el nom. La part ventral és taronja, vermellosa o groguenca, amb taques fosques a les vores, algunes taques més esparses al centre i sovint també amb tres línies longitudinals fosques sota la cua. En les formes juvenils hi ha taques dorsals en forma de sella i els colors són més vius i les taques més clares que en els adults.
Biologia i ecologia
Aquesta serp, d’origen beticorifeny, és una forma típicament mediterrània, pròpia de terres baixes i càlides, bastant xeròfila. Hom la troba a vessants rocosos i secs, assolellats, amb vegetació arbustiva, i de vegades també prop d’àrees antròpiques, com els conreus.
És d’hàbits marcadament terrestres, però també s’enfila, si cal, a arbres o arbusts, o grimpa per les parets rocoses. És diürna, atès que és molt termòfila, i molt activa i nerviosa, tan agressiva com la seva congènere, la serp verda i groga, i és, com aquesta, ràpida i àgil i també mossega amb força en ser manipulada.
El seu règim alimentari és també molt semblant al de l’espècie anterior, i és constituït, fonamentalment, per rosegadors, probablement rates i ratolins, saures, i també ocells, sobretot agafats al niu o quan comencen a volar maldestrament. També capturen alguns artròpodes, i els animals més joves consumeixen sargantanes.
Encara que la biologia d’aquesta espècie és mal coneguda, sembla que es reprodueix aviat a la primavera, i que les seves postes són formades per de 5 a 10 ous.
Corologia
Àrea de distribució de la serp verda i groga (Coluber viridiflavus, en ratllat blau) i de la serp de ferradura (C. hippocrepis, en verd) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
La serp de ferradura viu a les parts meridionals i centrals de la península Ibèrica, ascendeix molt notablement cap al N pel vessant llevantí i habita el NW d’Àfrica i algunes illes mediterrànies. Als Països Catalans apareix només, tret de localitats aïllades al N de Lleida, al País Valencià i a la meitat meridional del Principat; no es troba a les Balears. La distribució de detall, poc coneguda, probablement es limita a les terres baixes, a les planes costaneres i als vessants solells i més secs de les petites serres situades prop del litoral, o a localitats continentals no gaire altes i prou seques. Viu, per exemple, a localitats assolellades de les serres calcàries litorals, en brolles i timonedes, com al massís de Garraf.