Després d’un breu parèntesi dedicat a la fàbrica del cadirat del cor (1394-99), es reprengué amb intensitat i constància la construcció de la seu, començant pels peus de l’església fins al claustre, i culminant el 1454 amb el tancament de la sala capitular. Posteriorment, i fins al final del segle XV, només es documenten treballs molt esporàdics i d’importància menor (vegeu el capítol “La catedral de Barcelona”, dins el volum Arquitectura I, pàg. 274-301, de la present col·lecció). En aquestes obres arquitectòniques, l’empremta dels imaginaires és patent en l’abundant escultura que les decora...