Mai com ara l’art havia estat tan present, com la cultura tota, com la informació. No obstant això, la seva obscuritat exiigeix dels espectadors un paper intel·lectual superior al gaudi estètic. En un llarg procés iniciat en el romanticisme, l’art s’ha anat desvinculant de l’encàrrec oficial, vingués de la clerecia, la noblesa o la mateixa burgesia. La conquesta de l’autonomia de l’obra d’art ha alterat la relació amb l’entorn: l’art presenta més que representa, interroga més que publicita. El segle XX ha vist, fins i tot, un art de ruptures radicals amb les avantguardes i d’insòlites i...