En morir el president Francesc Macià el dia de Nadal de 1933 es posaven en funcionament els mecanismes per elegir-ne el successor. Com recordava Josep Maria Poblet, dos candidats apareixien com a possibles relleus: el que fou elegit, Lluís Companys, i Humbert Torres i Barberà. Ambdós eren personalitats incloses dins del republicanisme català, amb trajectòries, però, diferents. El primer procedia del republicanisme vinculat al sindicalisme i l’associacionisme pagès i era, a més, advocat i el segon, procedent del nacionalisme republicà, tenia experiència acreditada en l’administració local...