Navegar és l’art de seguir uns camins que no existeixen. La mar és una carretera amplíssima, practicable en totes direccions, i per això mateix tan útil com perdedora. Un camí es defineix per les seves vores, i és per això que sabem cap on duu. Però la mar va cap a tot arreu, de manera que no porta enlloc. Els camins de la mar, tots virtuals, cap de marcat, es fan tot navegant i es desfan darrere l’estela que els ha obert. Què hi ha darrere l’horitzó? On som quan som al mig d’enlloc que dugui nom, que tingui forma, que pugui saber-se? Per això fondre la costa darrere l’horitzó fou durant...