En el plàncton hi ha microorganismes que tenen parts esquelètiques dures i persistents. Les diatomees i els silicoflagel·lats, per exemple, presenten parts dures d’òpal o sílice hidratada (SiO2·n H2O), i les cèl·lules dels coccolitofòrids són envoltades de peces calcàries a tall de minúscula escultura que no dissimula els diminuts cristallets de carbonat càlcic (CaCO3) de què són fetes. L’observació d’aquestes petites joies acostuma a produir un sentiment de sorpresa i d’admiració, i també de desconcert: per a què serveixen, a més de fer bonic?

La sofisticació d’aquestes estructures no és...