El model d’industrialització a l’anglesa, estrenat amb la fàbrica Bonaplata (1833-35), resultà insostenible a casa nostra. La dependència respecte del carbó forà constituí, per a la indústria catalana, una rèmora excessiva. Del 1860 al 1880, la primera tongada important de fàbriques “de riu” havia representat una rectificació parcial de la pauta energètica. Dels anys 1880 al 1910, consumada la fallida com a “carboners” dels trens de Granollers a Sant Joan de les Abadesses i de Manresa a Berga, la segona tongada de fàbriques hidràuliques, més intensa que la primera, ratificà i accentuà aquella...