Mateu Serra i Tauran. Un vapor a Vilassar de Dalt
La família Serra.
Mateu Serra i Tauran (1811-81) era fill d’una família pagesa establerta de temps a Vilassar de Dalt. Aquesta població del Maresme, a mitjan segle XIX, compaginava agricultura amb indústria.
Els pagesos de Vilassar produïen blat, ordi, vi, patates, maduixes, hortalisses i "una semilla, llamada vulgarmente sabonetas, que sirve para cuentas de rosarios y es exclusiva del país" (Diccionario de Madoz).
El poble és també industrial. I mono-industrial perquè tots els que ho són es dediquen a la filatura i el tissatge del cotó. El 1842 hi ha una trentena d’aquests petits fabricants. Abunden els noms repetits, de la mateixa família, i entre ells destaquen els Serra i els Feliu. Els Feliu com a filadors —Aleix, Antoni i Jaume—, els Serra com a teixidors —Pau i Mateu Serra i Tauran, Jaume Serra i Calbet, Joan Serra i Roldós—. Els Feliu donaran origen a una indústria important del sector del lli i per entroncament amb els Serra, dues generacions més tard, participaran en Serra i Feliu.
Les dues primeres generacions de la família Serra. D’esquerra a dreta: Mateu Serra i Tauran (1807-1881), Antoni Serra i Monnà (1830-1906) i Jaume Serra i Monnà (1832-1909) (Serra Feliu, 150 anys d’història, 1990).
El primer document en el qual s’anomena Mateu Serra com a fabricant de teixits és del 1840. Tenia aleshores vint-i-nou anys. Els tallers com el seu treballaven sovint per compte d’empreses més grans, que els encarregaven i compraven el gènere teixit. En aquest cas Mateu Serra ho feia per compte de l’empresa Nadal i Ribó, dedicada al comerç de teixits i que no tenia inconvenient a entrar directament en el negoci industrial. Nadal i Ribó tindrà fàbriques i oficines comercials a diferents places de Catalunya: a Mataró, que és la que negociaria amb Mateu Serra; a Vilanova, on tindrà una relativament important fàbrica de filats i teixits; i a Castellar del Vallès. Tenien l’oficina barcelonina al carrer de Còdols, primer, i al Carrer Ample durant la dècada dels anys seixanta.
La fàbrica de Mateu Serra fou una de les primeres que portà una màquina de vapor al Maresme. Fou el 1849. Es dedicava només al tissatge de peces de cotó. El 1850 tenia 40 telers, la majoria encara manuals, i 61 treballadors, mentre el 1862 té 100 telers mecànics i 100 obrers. El 1869 la xifra de telers ha augmentat a 186. Mateu Serra, per afrontar les necessitats del negoci, creà el 1864 una societat comanditària que li permeté captar recursos de tercers amb més comoditat: Mateu Serra i Companyia. Probablement, amb capital procedent de Nadal i Ribó, els seus principals clients.
Un dels seus veïns i col·legues a Vilassar de Mar era el berguedà Ramon Rosal. Aquest havia deixat la conca del Llobregat per culpa dels carlins, però hi tornà ben aviat. Mateu Serra seguirà el seu camí. El problema de l’energia és greu, al Maresme només hi ha pous i poca aigua. El Llobregat ofereix unes possibilitats immenses si el comparem amb les que dóna la comarca del Maresme.
La fàbrica i la colònia de l'Ametlla de Merola
Etiqueta. Mateu Serra, industrial cotoner a Vilassar de Dalt, fou dels primers a instal·lar una màquina de vapor al Maresme, el 1849. L’atractiu de l’energia hidràulica el portarà al Llobregat.
En el terme de Puig-reig, allí on la riera de Merola s’aboca al Llobregat hi havia al començament del segle XIX un molí fariner, propietat de Josep Comes i Ametlla, més conegut per l’Ametlla. Des del 1830 el salt d’aigua que feia moure la roda de molí comença a fer moure màquines tèxtils. El 1859 el propietari dels terrenys, un tal Pere Cruells, va obtenir autorització per a construir una fàbrica de filats i teixits de cotó i la corresponent concessió d’aigua.
Al voltant de 1865-65 Mateu Serra comprà els drets de Pere Cruells, el qual no havia fet absolutament res fins aleshores. Però l’autorització caducà sense que l’hagués utilitzat i el 1871 hagué de presentar una nova petició al ministeri de Foment, a Madrid. Al setembre d’aquest any se li atorgaren 2.350 l/s per a fer moure les màquines d’una fàbrica de filats i teixits de cotó.
La ubicació de la fàbrica es justifica per l’aprofitament hidràulic. El biògraf de l’empresa intenta demostrar que la primera raó fou l’aïllament geogràfic i el control de la població obrera per part de l’empresari, que permetia una major estabilitat laboral, lluny dels conflictes socials que sovintejaven als nuclis urbans. Però aquest és un argument que no s’aguanta si se li dóna massa protagonisme. El cost menor de la mà d’obra es compensa sobradament pel major cost del transport. D’una manera igual de clara, la raó de ser d’una fàbrica al costat d’un riu amb un salt d’aigua és el salt d’aigua. Tothom sabia que el cabal del Llobregat és molt irregular i que en temps d’assecada calia utilitzar el vapor, però és evident que amb els plantejaments de producció inicials l’aigua era suficient per a fer funcionar la fàbrica en condicions ordinàries.
La construcció de la fàbrica durà dos anys. El 29 d’abril de 1874 es posà en marxa. Hi havia 800 treballadors al servei de 300 telers, 8.000 pues de filatura i 70 habitatges. Després es construïren els edificis complementaris i s’inaugurà l’església.
El fet d’instal·lar-se al terme de Puig-reig sembla que es relaciona amb l’experiència del soci comanditari Nadal i Ribó, que tenia una fàbrica o taller a Balsareny i coneixia la comarca. La fàbrica de Vilassar, d’altra banda, es va mantenir en marxa fins el 1877.
La colònia no va ser oficialment qualificada com a tal fins el 13 d’agost de 1880.
Mateu Serra i Tauran morí el 1881.
Serra i Feliu
La fàbrica i la colònia de l’Ametlla de Merola (Puig-reig). Postals de principi de segle.
La societat Mateu Serra i Companyia no es dissolgué fins el mes d’octubre del 1887, tot i la mort del seu titular sis anys abans. Pocs mesos després es creava Serra Germans, constituïda únicament pels dos fills de Mateu: Antoni i Jaume Serra i Monnà. El soci comanditari, que era ara J. Ribó i Companyia, com a successor de Nadal i Ribó, quedà al marge de l’empresa. La participació de l’hereu —Antoni— era del 58% i la del seu germà Jaume del 42% restant.
Els Serra no participaren en la construcció del ferrocarril de Manresa a Berga que tant havia de beneficiar la seva fàbrica. És possible que una causa d’aquesta abstenció sigui el fet que coincideix amb l’arrencada de l’empresa, amb la mort del fundador i els problemes que devien crear-se a l’hora de reestructurar la societat.
El 1887 fou un any de fortes pèrdues per a l’empresa, afectada per vagues obreres i locauts empresarials. L’Exposició Universal de Barcelona del 1888 va ser seguida amb molt d’interès, ja que segons un cronista van baixar a visitar-la més de la meitat dels habitants de la colònia, però Serra Germans no hi presentà els seus productes, potser perquè no tenien secció d’acabats.
El 1890 va ser un any pèssim. A l’Ametlla de Merola hi va haver conflictes, incendis i una vaga que durà tretze setmanes, a l’estil del que passava a les altres colònies. Els propietaris introduïren canvis en la direcció: un sol director per a la secció de filats i teixits en lloc del director de cada secció, un fet que produïa discriminacions i problemes generals d’organització.
El final de segle fou d’una certa recuperació. L’any 1893 hi havia a la fàbrica 340 telers, 6 ordidors, 4 canells o màquines d’omplir rodets, 7 selfactines, 2 contínues, metxeres, manuars, cardes i batans. El 1900 té 250 telers i 9.000 pues de filatura.
Els germans Serra Monnà incrementaren l’extensió de la colònia per mitjà de la compra dels terrenys veïns.
Resclosa de l’Ametlla de Merola (postal de principi de segle).
El 1905 morí Antoni Serra, que tenia el 58% de la societat, i ocupà el seu lloc Antoni Serra i Feliu, el seu fill. La nova societat es dirà Serra i Serra, oncle i nebot. Jaume Serra morí el 1909, passant el seu 42% als seus fills Serra i Buixó, els quals, però, anaren venent la participació a Antoni Serra i Feliu. El 1917 la societat és de propietat exclusiva d’aquest.
El paper d’Antoni Serra i Feliu fou decisiu per al futur de l’empresa. Es van canviar les màquines i les turbines i es va reestructurar de nou l’organització de la fàbrica, tant pel que fa a les seccions industrials com a les comercials.
L’any 1920 morí Antoni Serra i Feliu. Els seus fills, Antoni, Josep Maria i Mateu constituïren Successors d’Antoni Serra i Feliu.
Amb la guerra civil la fàbrica fou col·lectivitzada (1936), però posada sota la direcció dels qui ja ocupaven càrrecs abans. L’empresa va treballar durant tota la guerra, amb pèrdues, a causa dels problemes de proveïment de matèria primera. El patrimoni industrial es va respectar i mantenir.
El 1942 es creà la societat anònima Successors d’A. Serra i Feliu SA, que el 1974 es convertirà en Serra Feliu SA.
L’empresa encara es manté. Des del 1840, ha passat per diferents denominacions:
- 1840-1864 - Mateu Serra i Tauran
- 1864-1887 - Mateu Serra i Companyia
- 1887-1905 - Serra Germans
- 1905-1917 - Serra i Serra
- 1917-1920 - Antoni Serra i Feliu
- 1920-1942 - Successors d’Antoni Serra i Feliu
- 1942-1974 - Successors d’Antoni Serra i Feliu SA
- des del 1974 - Serra Feliu SA
Bibliografia
- Serra Feliu SA. 150 anys d’història, 1990.
- Terrades, I., Les colònies industrials. Un estudi entorn del cas de l’Ametlla de Merola, ed Laia, 1979.