Cronologia dels segles IV al IX. Art paleocristià

Dates històriques

409-411 Entrada dels primers pobles bàrbars federats amb els romans que es reparteixen la Península Ibèrica.
415 Un petit grup de visigots s’instal·la a la Tarraconense.
426 Comencen els atacs vàndals a les Balears.
441 Revoltes bagaudiques a la Tarraconense en defensa dels camperols i en contra de la imposició tributària de l’Imperi Romà.
441-457 Els sueus saquegen la Tarraconense.
466 El rei visigot Eurico amplia les fronteres del regne, incorporant-hi la Tarraconense...
531-548 Teudis, rei dels visigots, abandona Narbona per establir-se a Barcelona o a Toledo.
532 Els francs entren a la Península i assetgen Pamplona, Saragossa i la Terraconenese.
570 La pesta afecta especialment el litoral del Mediterrani.
Final del segle VIII S’inicia l’auge de l’artèria comercial al-Andalus-Barcelona-Verdum.
785 Carlemany ocupa Girona.
801 Carlemany ocupa Barcelona. Les tropes franques de Lluís I el Piadós prenen Barcelona, que s’incorpora a la Marca Hispànica. Lluís I nomena governador el comte de Berà.
858 Els normands ataquen les Balears

Arquitectura

Segles III i IV Necròpolis paleocristiana de la Tabacalera. Francolí (Tarragona).
Segles IV-VII Construcció del conjunt paleocristià i visigòtic del Bovalar (Segrià).
Mitjan del segle V Construccions de necròpolis cristianes al voltant o dins de les ciutats, i cristianització de les necròpolis o d’edificis antics.
Necròpolis cristiana de Tarragona.
Basílica funerària (necròpolis amb església) dlEmpúries (Alt Empordà).
Basílica funerària paleocristiana. Església de Sant Pere de Tarragona.
400-449 Inici de la construcció del baptisteri paleocristià de Barcelona.
Segle V i VI Construcció del baptisteri paleocristià de Barcelona. Restes conservades al Museu d’Història de la Ciutat (Barcelona).
450 Primera Construcció basilical d’una sola nau i piscina baptismal del conjunt paleocristià de Santa Maria de Terrassa.
Entre els segles VI i VII Construcció o reforma d’esglésies o edificis cristians.
Segona construcció basilical de tres naus del conjunt paleocristià de Santa Maria de Terrassa.
Final del segle VI Construcció d’una basílica visigòtica, església del Miracle, a l’antic amfiteatre romà de Tarragona.

Pintura

350 Pintures murals (escenes cristianes i funeràries) de la cúpula del Mausoleu de Centelles (antigues termes convertides en sepulcre). Constantí (Tarragonès).

Escultura

Segle IV Importació de sarcòfags de tallers romans. Sarcòfags paleocristians trobats a l’antiga ciutat de Tarraco:
Sarcòfag dels lleons. Museu i Necròpolis paleocristians (Tarragona). Segueix el model dels sarcòfags importats de Roma.
Lloses sepulcrals fetes de mosaic, que presenten marcats contactes nord-africans, trobats a l’antiga Tarraco.
Final del segle IV Sis sarcòfags paleocristians d’origen romà, historiats o de fris corregut, amb escenes evangèliques de l’Antic i Nou Testament, en els murs del presbiteri de VEsglésia de Sant Feliu (Girona).
Segle V
Cap al 430-468 Sarcòfag dels apòstols; sarcòfag de Leocadio, ambdós al Museu de la Necròpolis (Tarragona).
450-500 Taula d’altar de l’església de Sant Fèlix. Sant Feliuet de Vilademilans (Barcelona).

Mosaics

Final del segle IV Lauda sepulcral de mosaic d’Optimus. Representa el retrat del difunt, procedent de la necròpolis paleocristiana de Tarragona. Avui al Museu de la Necròpolis (Tarragona).
Segle V Mosaic del paviment de Terrassa, format per panells juxtaposats i per temes geomètrics. Avui situat davant de l’església romànica de Santa Maria. Terrassa (Vallès Occidental). Mosaic de la basílica d’Elx (Alacant).
425-450 Lauda sepulcral de mosaic anomenada del Bon Pastor, procedent de la necròpolis paleocristiana de Tarragona. Avui al Museu de la Necròpolis (Tarragona).
Cap al 550 Mosaic de la basílica d’Es Fornàs. Torelló (Menorca). Mosaic de la basílica de la Meta del Rei. Maó (Menorca). Avui al Museu Municipal de Maó (Menorca).
Mosaic de la basílica de Son Peretó (Mallorca). Avui al Museu Arqueològic de Manacor (Mallorca).

Literatura

417 Epístola de Severí, bisbe de Menorca, que narra la conversió de la comunitat jueva de Maó, deguda al miracle de les relíquies de Sant Esteve.
La Il·lustració de Manuscrits
Segles VII-VIII Homilies de Sant Gregori, cultura plàstica merovíngia. Arxiu Capitular de Barcelona.
700 Mostres d’il·lustració visigòtica a Catalunya:
Un exemplar del Fòrum ludicum, recopilació de lleis visigòtiques. Arxiu de la Corona D’Aragó [ACA]. Folis integrats en el Ripoll, ms.46.
Un Oracional Tarragoní. Biblioteca Capitular de Verona.
950 La Biblioteca de Ripoll comença a reunir un nombre important de manuscrits amb traduccions d’obres aràbigues i orientals, sobretot tractats d’astronomia i matemàtiques.
970-975 Beat de Girona, presentació angèlica de l’Evangeli de Sant Lluc, Catedral de Girona. Producció no autòctona que influirà en les produccions catalanes.
Mitjan segle X Moralia in job, del papa Sant Gregori. Mostra de l’arribada de manuscrits peninsulars a centres catalans. Arxiu Capitular de Barcelona (seg. Barral).
Segle XI Moralia injob. Sant Gregori, Avui al Museu Episcopal de Vic (Història de l’Art Català, Edicions 62).
Cap al 1000 Gramàtica de Priscià. Còdex relacionat amb l’etapa de fonamentació de l’escriptori de Ripoll. Arxiu de la Corona d’Aragó (Ripoll).