Per a Lucreci el món és mortal. El seu punt de vista materialista sobre el vivent el condueix a evocar-ne l’evolució, ja que considera inversemblant que les espècies hagin “baixat de l’alt cel als camps per una corda d’or”; creu que fou la terra qui les engendrà. Ara bé, si els individus són mortals, també ho són les espècies. I aquest és també el destí de la terra, “mare dels déus” i de l’“ample món”. La coherència de Lucreci el porta fins i tot a establir una certa relació entre la fatiga i l’envelliment dels conreadors i de la mateixa Terra.

“Així també, les muralles que hi ha al...