Parmènides: la natura de l'univers

Per a Parmènides, el món sensible és mera aparença, només per la raó es pot assolir el coneixement de l’ésser: u, invariable, immòbil i etern (si pogués canviar, voldria dir que té una part de ‘no ser’, cosa incompatible amb el fet que el que no és no pot existir). En tot cas, la diversa proporció de dos principis bàsics, la claror (que identifica amb el foc) i la foscor (que identifica amb l’absència de claror), definiria els objectes del món sensible. Aquest plantejament, tot i ser segurament hereu del misticisme dels pitagòrics, no deixa de recordar també el pensament taoista xinès...