Quan es parla de Modernisme català, el primer nom que ens ve a la memòria és el d’Antoni Gaudí. Ell és qui, per damunt de tots els altres artistes, féu que l’art del seu temps a Catalunya se singularitzés. I aquesta singularització fou total: l’art de Gaudí no té res a veure amb l’art que es feia abans d’ell aquí –ni tampoc a fora–, i és d’un estil radicalment diferent, d’una originalitat desmesurada, que resultava sorprenent fins a la perplexitat als ulls dels qui el veien per primer cop.

En l’àmbit personal, si comparem Gaudí amb molts dels seus col·legues catalans del seu temps, veurem...