Durant les primeres dècades dels segle XX, i paral·lelament al Noucentisme, Catalunya va viure una de les etapes més creatives i innovadores de la història de l’art contemporani. Es tracta de l’època de les avantguardes, en la qual l’esperit renovador i les noves propostes estètiques van aparèixer, com va assenyalar Joaquim Molas, no com a culminació d’un procés autòcton, sinó com a resultat d’una ruptura. Era la voluntat d’una generació que volia trencar amb els anacronismes de l’art oficial del segle XIX. Però, per entendre els trets que identifiquen l’avantguarda amb la modernitat i el...