El terme neoclassicisme defineix el moviment estètic de base intel·lectual, sorgit al començament del segle XIX, que es caracteritza per la recuperació dels models –cànons i temes– del classicisme grecoromà. Així, l’esgotament de les fórmules del Barroc va derivar cap a la recerca de la línia pura i el predomini de temàtiques mitològiques. Tanmateix, aquest estil va coexistir amb reminiscències del Barroc i, alhora, amb tendències que ja assenyalaven una concepció romàntica.

Per bé que a Catalunya els representants més destacats del neoclassicisme van sobresortir en el camp de l’escultura...