No tenia raó Joan Brossa quan deia que no era artista, sinó només poeta. Ha estat un dels artistes plàstics més excels de la Catalunya del segle XX tot i que no hagi posat mai els dits en un pot de pintura. Els historiadors de l’art el reivindiquem com a nostre de la mateixa manera que ens apropiem de Kurt Schwitters quan recitava la Ursonata el 1932 de Raul Hausmann o de Tristan Tzara. Joan Miró descrivia el 1960 arran del que ell en deia els seus poemes plàstics: «No s’havia arribat mai a un tant alt grau de puresa, de despullament i de rigor. En Prats us degué parlar de l’afinitat amb coses...