L’art de la segona meitat del segle XX a Catalunya es defineix amb una evolució pròpia, interna, autònoma i fins i tot nacional quan cal, però que no deixa mai en cap moment de situar-se en l’àmbit internacional de cada període. L’art català de qualsevol estil no es pot entendre sense aquesta contextualització hispànica, europea i universal. Això ho ha d’explicar bé el MNAC fins on li pertoca i ho ha de continuar el MACBA.

Perquè el MACBA és un museu històric i no una sala d’art; no és el que els alemanys en diuen Kunsthalle. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el...