Els fòssils han estat l’eina tradicional per a estudiar la vida en el passat i en ells s’ha basat gran part del nostre coneixement per a reconstruir quins han estat els processos evolutius i quan s’han produït. La comparació de diferents fòssils entre ells i amb les formes actuals de vida ha permès, en efecte, fer un arbre evolutiu en el qual els fòssils se situen com a avantpassats de formes actuals i estableixen lligams entre elles. I en cas de conèixer-se l’edat del fòssil, aquest es pot emmarcar dins de coordendades de temps.

Aquesta reconstrucció resulta sovint molt poc acurada, però...