Durant cada cicle cardíac la pressió de la sang que circula per les artèries oscil·la entre uns valors màxims, o pressió sistòlica o màxima, i uns valors mínims, o pressió diastòlica o mínima. Aquestes pressions es poden mesurar directament introduint uns instruments determinats a l’interior dels vasos sanguinis. Tanmateix, però, aquesta mena de procediment és molt complex per a realitzar-lo de manera rutinària, i com que, d’altra banda, cal determinar la pressió arterial en tota consulta cardiològica, en la pràctica s’utilitza un mètode indirecte per a determinar aquests valors.
Així, el procediment emprat es basa en la percepció dels sorolls que provoca el flux de la sang arterial, quan els vasos arterials es troben sotmesos a una compressió els valors de pressió de la qual són coneguts. Així, si amb un maneguet inflable hom exerceix una pressió determinada sobre un sector d’una artèria perifèrica fins a col·lapsar-la completament, s’interromp el flux sanguini en els segments posteriors d’aquesta artèria, i en conseqüència s’interrompen els batecs. Si tot seguit es va disminuint de manera progressiva la pressió a l’interior del maneguet inflable, arribarà un moment en què aquesta pressió s’igualarà amb la pressió arterial màxima. En aquest punt, l’artèria permetrà novament el pas de la sang, i per tant es tornaran a percebre els batecs en els segments posteriors. Tanmateix, però, el corrent sanguini serà turbulent i originarà unes vibracions característiques. Finalment, quan la pressió del maneguet inflable s’iguali a la pressió arterial mínima, la sang tornarà a circular normalment i desapareixeran les vibracions esmentades.
Per a enregistrar la pressió arterial s’utilitza un aparell dit esfigmomanòmetre, que té la funció de prémer des de fora una artèria perifèrica mitjançant un maneguet inflable i alhora mesurar-ne la pressió a l’interior, equivalent a la pressió de l’artèria comprimida.
L’esfigmomanòmetre consta esquemàticament de tres components: el braçal, el manòmetre i el tub de connexió. El braçal, que ha d’ésser ajustat al voltant d’un membre superior o inferior, és una peça de tela amb un maneguet inflable i una pera de goma que serveix per a insuflar aire a l’interior del maneguet inflable. L’extrem de la pera de goma consta d’una vàlvula manual o automàtica que, en afluixar-se, permet que el maneguet inflable perdi aire. El manòmetre és un aparell senzill que s’utilitza per a mesurar les pressions a l’interior del maneguet inflable. L’enregistrament d’aquestes pressions es pot realitzar amb l’ascens i el descens d’una columna de mercuri, com és el cas de l’esfigmomanòmetre de mercuri, o bé amb sistemes equivalents, com el desplaçament d’una agulla sobre una escala circular, o un sistema digital. En tots aquests casos, els valors de pressió es mesuren en mil·límetres de mercuri o mm Hg. D’altra banda, el maneguet inflable va connectat al manòmetre per un tub de connexió hermètic de material flexible.
Per a detectar els sorolls originats a la turbulència del flux sanguini, es poden utilitzar els mètodes auscultador i palpador. En el mètode auscultador, el més emprat en la pràctica quotidiana, es recolza la membrana del diafragma d’un estetoscopi sobre un segment posterior al sector de l’artèria comprimit pel maneguet inflable. En el mètode palpador es controlen els moments en què es presenten i desapareixen els polsos arterials amb la palpació.
La pressió de les diverses artèries de diàmetre mitjà és semblant. Malgrat tot, i per una qüestió d’accessibilitat, normalment s’enregistren les pressions de les dues artèries humerals dels membres superiors, o, de vegades, de les dues artèries femorals dels membres inferiors.
Com que la pressió arterial es modifica amb les emocions i l’activitat física, per tal de procedir a l’enregistrament, se sol·licita al pacient que s’ajegui i s’estigui en repòs. En aquest sentit, és molt important que el procediment es dugui a terme en un lloc silenciós, a una temperatura agradable.
Quan hom vol prendre la pressió de l’artèria humeral d’un braç, en primer lloc es col·loca la membrana del diafragma de l’estetoscopi a la cara anterior del colze, per sobre de l’artèria radial, continuació de l’artèria humeral, i s’ajusta el biauricular a les orelles de manera que es puguin percebre els sons originats pel flux de la sang a l’interior d’aquesta artèria. A continuació s’ajusta al voltant del braç el braçal de l’esfigmomanòmetre, i es comença a insuflar aire en el maneguet inflable fins que desapareixen els batecs arterials. Després s’obre la vàlvula d’escapament d’aire de la pera de goma, la pressió a l’interior del maneguet comença a minvar i en un moment determinat es comencen a sentir els sorolls originats pel flux turbulent de la sang. Es considera que en aquest moment la pressió del maneguet és equivalent a la pressió sistòlica. Més endavant, quan aquests sorolls desapareixen, es considera que la pressió del maneguet és equivalent a la pressió diastòlica.
En general, aquest procediment es repeteix una o dues vegades per tal de garantir que els resultats siguin aproximadament correctes, i es realitza igualment en l’altre braç, o fins i tot als membres inferiors, per si hi havia alguna alteració específica d’una artèria, com ara un procés obstructiu, que modifiqués els valors locals de la pressió arterial.