Les glàndules sebàcies són agrupacions de cèl·lules especialitzades que secreten sèu, un material greixós que lubrifica els pèls i la superfície de la pell, i que es localitzen al derma.
Cada glàndula sebàcia es compon de diversos alvèols, uns conjunts de cèl·lules diposades en capes concèntriques. La capa més externa és formada per cèl·lules que tenen una gran capacitat reproductiva. Quan aquestes cèl·lules es van reproduint, es desplacen cap a l’interior de l’alvèol, tot empenyent les més internes. A mesura que es desplacen, les cèl·lules sintetitzen substàncies grasses que queden acumulades a l’interior. Les cèl·lules més desplaçades, que s’acosten a la vora interna dels alvèols, són completament ocupades per substàncies grasses, i, per tant, perden el nucli i els altres elements cel·lulars. Finalment, les cèl·lules atenyen l’interior de l’alvèol, es destrueixen i alliberen el sèu que contenen. Els diversos alvèols que formen la cèl·lula convergeixen en un tub, el conducte excretor, a través del qual el sèu surt a l’exterior. Aquest conducte excretor, format per una capa de cèl·lules epidèrmiques, desemboca a l’interior d’un fol·licle pilós.
La unitat formada per un fol·licle pilós i la glàndula sebàcia que hi desemboca és anomenada fol·licle pilosebaci. El sèu que des de la glàndula sebàcia va al fol·licle pilós té la funció de lubrificar el pèl. A més, a través del fol·licle pilós ateny la superfície de la pell, sobre la qual es forma una capa lubrificant.
Els fol·licles pilo-sebacis es distribueixen per tota la superfície del cos, llevat dels palmells i les plantes dels peus. La proporció entre la grandària del fol·licle pilós i el de la glàndula sebàcia depèn de les diverses zones del cos on es localitza. Les glàndules sebàcies són més grans i nombroses en la línia mitjana de l’esquena, en la cara i la zona ano-genital. En altres zones, com ara el nas i el front, els fol·licles pilosos són rudimentaris, i en canvi les glàndules sebàcies són grans. En les localitzacions on són més nombroses, poden haver-n’hi de 400 a 900 per cm2, i en les zones en què són més escasses, n’hi ha unes 100 per cm2.
En algunes zones del cos, les glàndules sebàcies atenyen directament la superfície de la pell. Aquest és el cas, especialment, de la pell de les parpelles, les papil·les de les arèoles mamaries i els llavis menors dels genitals femenins.