Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement. Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles.

El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc.

Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX: el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins. El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més tard...