La Societat Farmacèutica Espanyola és un intent seriós, però no reeixit, de constituir un grup industrial, format pels mateixos farmacèutics.
Una marca de final de segle. Els adroguers o farmacèutics donaren servei i vengueren productes, però sense altres iniciatives industrials destacables.
Tres socis de la societat col·lectiva G. Formiguera i Companyia eren al nucli del projecte. Eren Gaspar Formiguera i Valls, químic, el seu fill Gonçal Formiguera i Soler, farmacèutic i l’advocat Rossend Carrasco i Ibáñez. La societat era la propietària de la farmàcia La Estrella, al carrer de Ferran de Barcelona.
Aquests van ser els socis fundadors de la Societat Farmacèutica Espanyola:
| G. Formiguera i Companyia | Gaspar Formiguerà i Valls |
| Gonçal Formiguera i Soler | |
| Rossend Carrasco i Ibáñez | |
| farmacèutics (socis comanditaris) | Josep Martí i Artigas |
| Josep Canudas i Salada | |
| Francesc Aguilar i Garriga | |
| Pere Genové i Colomé | |
| Eusebi Bofill i Bufill | |
| Eusebi Fortuny i Raurés | |
| Francesc Poquet i Pàmies |
Marca de la farmàcia La Estrella. La Societat Farmacèutica Espanyola és un intent seriós però no reeixit de construir un grup independent, format pels mateixos farmacèutics i encapçalat per Gaspar i Gonçal Formiguera.
El farmacèutic Formiguera era dels que no s’havia resignat a vendre productes estrangers o a confeccionar fórmules magistrals, receptades pels metges barcelonins. Com a titular de la farmàcia La Estrella i ajudat pel seu pare, químic, llançà al mercat una sèrie de productes farmacèutics propis. El 1876 fins i tot els presentaren a l’Exposició Internacional de Filadèlfia, com en dóna testimoni el text adjunt, mentre que el 1877 ho feren més modestament a l’Exposició Industrial catalana de Barcelona.
El 6 de març de 1882 es constituí, amb caràcter provisional, la Societat Farmacèutica Espanyola, amb la forma d’una societat en comandita per accions que portava el nom de G. Formiguera i Companyia. Els socis fundadors eren els tres membres de la col·lectiva més set farmacèutics, segons relació adjunta.
Els assistents a l’acte fundacional es proposaven "una asociación en cuyo desarrollo y prosperidad vengan por su índole interesados todos los farmacéuticos españoles amantes de su profesión y que tenga por objeto la protección de los productos nacionales". Són conscients que "la práctica de la farmacia atraviesa en España un crítico período de decadencia" i que "sus males dimanan principalmente de la falta de unión".
Balanç de la Societat Farmacèutica Espanyola, 1883-1889 (en milers de pessetes)
La Societat es proposava per estatuts la compra, la preparació i la venda de productes químics i farmacèutics, com també tots els articles complementaris de la farmàcia. La seva activitat es portarà a terme fomentant l’aparició d’articles i productes dels socis, que es comprometen a vendre a través de les respectives farmàcies, sempre que tinguin la necessària qualitat i no siguin més cars que els equivalents importats.
La seriositat del projecte ve confirmada per l’escriptura definitiva de constitució de la societat en la qual hi ha una llista de 228 farmacèutics de tot Catalunya que subscriviren accions i es convertiren per aquest fet en socis comanditaris. Hi són tots els farmacèutics de renom, com el Dr. Andreu –Salvador Andreu–, el Dr. Marqués –Ramon Marqués i Matas–, Felip Comabella. Tots plegats subscriviren 2 008 accions per un valor nominal d’1004 000 pessetes.
Una marca de final de segle. Els adroguers o farmacèutics donaren servei i vengueren productes, però sense altres iniciatives industrials destacables.
La gestió de l’empresa era en mans dels socis de la regular col·lectiva, que tenien precisament el càrrec de gerents. Els socis comanditaris es reunien anualment en junta, presidits per un consell o junta d’inspecció que controlava els gerents.
La societat començà amb empenta, tal com corresponia a la quantitat de socis i al capital desemborsat. Instal·laren les oficines en el passatge que uneix el Carrer Comtal i de Montsió de Barcelona, mentre compraven i edificaven un solar al carrer de Roger de Flor, núms. 161 i 163 entre Ausiàs Marc i Alí-Bey, destinat a laboratori, fàbrica i magatzem.
Els productes propis de la societat consistien en els aportats per la família Formiguera: el vermicida Formiguera, la magnèsia Formiguera, les píndoles restauradores Formiguera i el liniment Formiguera. No hi devia haver res especialment innovador en aquest catàleg i no hi ha indicació que s’incrementés amb altres aportacions farmacèutiques dels socis.
La fàbrica es posà en marxa el 1891. S’hi fabricava glucosa i es refinava glicerina, que eren operacions poc practicades al país. La construcció del laboratori s’inicià el 1895.
La mort dels membres gerents de la família Formiguera i la d’un altre incorporat més tard –Emili Formiguera i Soler (1893)– com també la del president de la Junta d’Inspecció, Pere Genové, precipitaren el final de la societat, que el 1901 fou traspassada amb el mateix nom a favor de Lleonard Gaza, per a desaparèixer tot seguit.
Acostadets com germans
y casi fent-se petons
s’están los productos químichs
exposats per los senyors
Formiguera i Ferré‘ y Batlle.
y t‘dich noya que fan goig.
Lo prime‘ un apotecari
d’un bon remey inventor,
que diu que mata los cuchs
en molt menos d’un segon,
per mes que l‘ pacient los tinga
á remils,vaja á l’engros:
tan devo un dia tingués
aquest home la gran sort
de inventar un específich
per matarne, bum! de cop,
á totas las sangoneras
que se xupan poch á poch
la mica de sanch, las gotas
que ns’quedan als espanyols...!
Pens’hi senyor Formiguera
barrini, barrini fort;
ja té feta la fortuna
si l’ remey trovarne pot!
Extret de Cartes a la dona, Arús, R., Nova York 1877.