L’opció per l’ensenyament –i no, únicament, per les armes o el comerç– de la societat catalana moderna dels segles XVI-XVII té les seves arrels en Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Joana de Lestonnac. Als temps de la Il·lustració del segle XVIII hi ha la llavor de l’“ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac, dels col·legis d’escolapis i jesuïtes, dels seminaris i les acadèmies.

Professors i pedagogs

Al segle XIX, les revolucions liberals assajaren un inici d’universalització de l’ensenyament. L’any 1850, el ministre de Foment del govern central Antoni Ros i d’Olano (Caracas...