- Mil·liaris de la Via Augusta i els seus ramals
- Vil·la de Centcelles (Constantí)
- Vil·la dels Munts (Altafulla)
- Mosaics de la vil·la de Paretdelgada (Selva del Camp)
- Vil·la de Barrugat (Tortosa)
- Premsa de Fontjoana (Vinebre)
- Territori de Bàrcino (Barcelona)
- Evolució del paisatge al Pla de Barcelona
- Vil·la de Torre Llauder (Mataró)
- Complex d’elaboració de vi de la vil·la de Sant-romà (Tiana)
- Hàbitat rural del Morer (Sant Pol de Mar)
- Vil·la i assentament de l’Aiguacuit (Terrassa)
- Poblat de Vilaclara (Castellfollit del Boix)
- Vil·la de Sant Amanç de Viladés (Rajadell)
- Vil·les amb mosaics entre els rius Segre i Cinca (la Noguera i l’Urgell)
- Vil·la del Romeral (Albesa)
- Poblat del Bovalar (Seròs)
- Vil·la Fortunatus (Fraga)
- Castre d’Enclar (Andorra)
- Vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar)
- Mosaics de la vil·la de Bell-lloc o de can Pau Birol (Girona)
- Trull i cabana de la vil·la de Vilauba (Camós)
- Territori d’Empòrion (Castelló d’Empúries)
- Castre de Puig Rom (Roses)
- Establiments precedents de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva)
- Fortificacions de les Cluses (Vallespir)
- Basílica i necròpoli del mas Castell de Porqueres (Porqueres)
El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana (IV-VII), i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments. Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional. En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual cosa ha...